SÍMBOLS

*

Asseguda en la penombra densa de la Santa Creu (Mallorca) em retorna el pensament de les pregàries de noia i s’enlaira per sobre de les aranyes de cristall opac i antic. Aquelles pregàries que s’aturen a les altes voltes i potser les traspassen. Vaig aprendre que el Déu de l’alegria de la meva adolescència estava concentrat en daurats, ombres, colors i vitralls. No era cert, però les reminiscències perduren.

Penso si en una nova etapa podria podré superar moments viscuts i dipositar-los de nou en aquestes altures, ombroses o lluminoses, no gaire allunyades, on encara es pot sentir l’olor dels llessamins i del mar, o de la cera i l’encens.

No es podrien alçar gaire lluny perquè volar em fa por, i aquest cel glaçat fora del meu abast em fa una sensació desolada, de soledat metàl·lica, mineral. Necessito que els símbols m’acullin sensorialment.

*

*

*

Les hores blaves 2. Collage d'O.X.