BACH IN BLUES


*


BACH IN BLUES

A l’Aula 10 del Conservatori, l’organista Jordi Vergés ofereix una audició d’orgue. El temps s’obre per a nosaltres amb les portelles del moble que mostra la seva estructura.

Tocar l’orgue és volar en tres cels. O en un cel tridimensional, els núvols significats pels pedals. L’orgue –vull dir la música d’un bon orgue interpretada per un excel·lent organista – és còsmic. L’orgue conté l’univers, no és contingut. Acompanyats d’un orgue, podríem pensar que l’univers no té principi ni final. Per això li atribueixo el blau.

La simpatia i la saviesa de Jordi Vergés ens introdueixen a la nòrdica ciutat de Lübeck, on els grans instruments musicals punxen el cel a través de pinacles i agulles. Allà on un jove Bach s’hauria quedat com els apòstols en la Transfiguració.

“Wachet auf, ruft uns die Stimme” (BWV 645). “Auf meinen lieben Gott” (BWV 646). “Thema Fugatum” (BWV 582)... També ens hi hauríem quedat.

“Prepara el Coral “Komm, süser(?) Tod” (BWV 478)”, li demano a Jordi Vergés. “L’he triada per al meu funeral. Però no em puc morir fins que l’orgue de la catedral sigui a lloc”.

Així serà, perquè l’orgue ha de sonar tendre, celestial, total, definitiu.
*
*
*
Bach in blues. Collage d' O. X.

2 comentaris:

Gerard Ramos Pardo ha dit...

El "Komm süsser Tod" és un coral preciós! Tandebó en Jordi el prepari per a la pròxima sessió.

Per cert, jo sóc el noi que va tocar. Vaig sentir que parlaries de l'audició al teu blog i no me n'he pogut estar de mirar-ho :-D

Fins la pròxima!

Olga Xirinacs ha dit...

Gràcies, Gerard. Tot plegat em va agradar molt...

I més, que al final em van deixar toca a mi i tot, un fragment de Vine dolça mort... i em va agradar tocar-lo. Tinc la carrera de piano. El que passa és que a l'orgue les negres són blanques.

Olga Xirinacs