¡"TOVALLOLES BEN PELUDES...!"

“TOVALLOLES BEN PELUDES...”


*

9/10-3-12

*

Perdonarà el lector que baixi de les excelsituds poètiques parnasianes a la poesia pregonada, de carrer, molt més basta però, a vegades molt efectiva. Veureu.

Regirant blogs, em trobo maretes que amb gran alegria descobreixen el reciclatge. Ho vaig poder veure a televisió alguna vegada per casualitat, també: lloen el retorn a les compreses menstruals de roba i als bolquers també de roba, perquè no generen residus; elles, les marones, cusen, renten, aprofiten. Fantàstic. Així, de pas, aprenen a cosir, ciència que les ‘progres’ ja havien eradicat de temps.

No vull explicar el que en els meus primers anys de casada significava posar a estovar “residus” diversos en galledes, una per a cada matèria, i poder-los rentar després. Aix, uix.

Això em retorna una dita de la meva iaia Lola, que no he oblidat. En els dies entranyables de l’antiguitat seva a Rubí, no tan remota, marxants diversos passaven pels carrers pregonant vendes o recollides. Per exemple: “¡Pellaire, a la pell de conill!” (aquest l’he arribat a sentir jo i tot). Si tenies pells de conill, ell les comprava. Esmolets, adobadors de cassoles i olles, el nunci; i el que fa al cas, el que portava una mena de merceria ambulant i que entre altres articles pregonava: “¡Tovalloles ben peludes / per les dones conegudes!”. És clar, per a les que ja eren dones en el sentit popular i benentès. No em negareu que és una forma discreta, poètica i políticament correcta de pregonar aquesta peça indispensable. Aquelles no generaven residus.

*
Collage d'OX

12 comentaris:

Helena Bonals ha dit...

També hauriem d'anar al forn amb una bossa del pa, com ja estem començant a fer amb els supermercats i les bosses que tenen molts usos. Però tornar a aquests costums cavernaris em sembla molt fort. Ho deixo pels que creuen en els transgènics i només volen productes de l'hort casolà, que són terriblement elitistes i poc democràtics al capdavall.

Carme ha dit...

Jo, com vosaltres, Olga i Helena, penso que és molt fort tornar-se a posar a rentar tovalloletes i bolquers, jo també ho deixo pels ecologistes radicals... jo no en sóc tant com això...

cantireta ha dit...

Ei, mestra...gràcies pels consells. No estava gaire fina, aquest matí.
Tant d'ecologisme...no em veig jo reciclant/netejant lo que el Lluc treu del seu cos...ehem!...

Jeremias Soler ha dit...

Si cadascú es neteja "allò seu" no fa tant de fàstic. Jo demano, sense deixar de banda l'ordinador, de tornar a la pissarra de guix, a la llar de foc, i a menys productes i més bons, evitant usar i llençar. Però és clar, jo, bo i les meves contradiccions, defenso la "Deep Ecology". Tant de bo el projecte DESERTEC eixís! Utopia?

M. Roser ha dit...

També ho havia sentit Olga, però una mica diferent..."A la pell de conill,
el pellaire dones"!(Amb musiqueta incorporada).
Jo sóc de les que reciclo, però penso que tot té un límit...No tinc pas ganes de tornar als temps de les galledes diverses...que no és el mateix que tornar a la pissarra de guix o a la llar de foc...
Potser hauriem de reciclar l'ecologisme!!!

GLÒRIA ha dit...

Reciclo només el que és lògic i fàcil de fer.
Res de galledes de mal record, prou de tovalloles ben peludes. Avui dia amb paper es fan primors i, un cop usats, han de desaparèixer.
Pel demés faig com vosaltres, Olga, Helena i Carme. Quina dependència ha de suposar voler ingenir només determinats aliments!

Lapsus calami ha dit...

M'has fet memòria d'una dona molt vella que passava pel meu carrer de xicotet i que cridava "cadiré, cadiré" i refeia els seients de les cadires de boga.

Jordi Dorca ha dit...

Molt bones, aquestes rimes. Precisament l'altre dia vaig demanar a la meva mare si en recordava cap més, a banda de la del paraigüer.

Jordi Dorca ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Jordi Dorca ha dit...

Tovalloles peludes com l'ós que no he pogut albirar a Vallcebre. Potser a Saldes.

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

Em pensava que la cel.lulosa ja era matèria de reciclatge...
Tinc prou anys com per conèixer les tovalloletes de rentar i posar. És clar que aviat em vaig apuntar a les cel.luloses diverses, i els fills també duien bolquers de cel.lulosa. Reciclo però sense posar-me malalta de reciclar.

Josep Gironès Descarrega ha dit...

Ei! Jo també vaig sentir cantar el pellaire, un senyor de Vinebre que anava pel territori recollint pells de llebre i conill a canvi de vetes, agulles i fils.