MOÇA CONTRA PRIMAVERA

16/17-3-12


*

MOÇA CONTRA PRIMAVERA

*

Serranilla VI (Marqués de Santillana - 1398-1458)



Moça tan fermosa

non vi en la frontera,

como una vaquera

de la Finojosa.

(...)

Non creo las rosas

de la primavera

sean tan fermosas

nin de tal manera,

fablando sin glosa,

si antes supiera

de aquella vaquera

de la Finojosa.

(...)

*

La “Serranilla” galant del Marquès s’adiu amb la primavera que aviat començarà de manera oficial, perquè la meteorologia ja ens l’ha avançat que fa por.

I a la por em refereixo, perquè el diari no vol que tinguem primavera sinó infern. Els diaris són les veus dels polítics, i els polítics mesetaris, més els infiltrats a casa, pateixen de fel i de ràbia mentre la primavera els passa de llarg. La Ç que porta avui en portada un dels nostres diaris pren la forma de la falç dels segadors, indicant que ja en seria l’hora.

La Ç que de manera tan amorosa feia servir el marquès castellà s’ha tornat bandera de rebuig i d’odi contra la Ç de la nostra parla. ¿No podrien, així mateix, els castellans tornar-se amorosos com el poeta? L’eixutesa que ja els retreia Rosalia de Castro i el mateix Cid: “Oh envidiosos castellanos, / cuán mal pagais la defensa / que tuvisteis en mi espada / ensanchando vuestra cerca”. ¿Què haurien de fer per destil·lar amor en comptes de còlera caïnita? Ells que presumeixen de cristians. Perdó, de cristians no, solament de catòlics. Els vertaders cristians són tota una altra cosa que ells encara no coneixen.

*

Collage d’OX







10 comentaris:

Alyebard ha dit...

Molt ben trobat!

Carme ha dit...

Et llegeixo sovint sense dir res, ja que a vegades dir que és bonic o que està molt bé em sembla poc...

Avui està realment molt ben trobat!

T'aplaudeixo, Olga!

Helena Bonals ha dit...

Crist era una mena de hippie que no tenia res a veure amb la gent catòlica i de dretes actual. Folch i Camarasa, que és catòlic i de dretes, almenys admet que la pitjor crucificció de Crist és una altra, la de la història, la de coses com la inquisició.

Jeremias Soler ha dit...

Ai la noia de la Finojosa!
¡Si en som capaços de fer versos, els homes, per l'acció contundent d'una hormona que s'activa amb una bona "visió"! L'art i el batec desfermat d'un cor que desitja van del bracet! Ai finojosa!

Camil.la Pérez Salvà ha dit...

Quan feia el batxillerat, aquest és un dels poemes que em vaig aprendre de memòria i mai hi havia vist tantes coses com avui tú m'hi has fet veure amb la teva reflexió.

Montse ha dit...

em sap tant de greu, el que està passant! Estan fent que gent com jo, que estimàvem "esa España nuestra" la comencem a avorrir amb tota l'ànima.

Desgraciats, no saben el que es fan... ens maltracten i depenen de nosaltres. Si no, per què no ens deixen marxar en pau?

Molt bo el detall de la Ç

El porquet ha dit...

Ho diré en la mateixa llengua que ells utilitzen "no le pidas peras al olmo". D'alguna forma sembla que tinguin gravat a foc en el seu codi genètic un aire imperialista, fatxenda i destructor. S'ompliran la boca de paraules com solidaritat i després treuran foc pels queixals quan senten una llengua que no els és pròpia. Mals veïns tenim, mala peça al teler.

M. Roser ha dit...

Quan començ la primavera, diu que baixarà la temperatura...
Aquest poema també m'havia tocat aprendre'l...
Tan de bo la ç la convertim en paraules que convencin! Per no posar-me de mal humor, no llegeixo els diaris...
Bona diumenge, Olga.

Lapsus calami ha dit...

Imagine que a aquestos envejosos i catòlics es referia el Jaime Gil de Biedma quan parlava d'intratable raza de cabreros. Molt ben dit.

GLÒRIA ha dit...

Aquest poema no me l'he pogut prendre mai prou seriosament, Olga. Però m'agrada l'acotació que tu i fas, tan traçuda com sempre.
Tampoc faria mai la comparació que fa Helena de Crist amb un hippie. Són semblances molt superficials que venen donades per les imatges d'homes amb túniques i llargues cabelleres. Crist, si va existir, estava molt lluny del ja vell hippisme. Jo m'he cregut el místic, pur i bondadós xicot que em varen vendre al catecisme escolar.
Amb respecte per Ell i per tu, Helena.
I amb agraïment, sempre a Olga.