28/29-3-12


*

TOT S’ACABA

*

Aquí teniu Virginia Woolf que corre cap al riu Ouse a tirar-se. Tal dia com avui en va prendre la decisió, encara que ja la tenia molt pensada. Era el 1941. De fet, la de la imatge no és Virginia, però ho podria ser. La pintora russa Maria Yakunchikova (1870-1902) va dibuixar una dona espantada. Virginia també n’estava, d’espantada: tota la seva vida s’ensorrava i, abans que l’ensorrés a ella i tot, va decidir pel seu compte. A vegades he recomanat el llibre excel·lent de Willian Ospina “¿Con quién habla Virginia caminando hacia el agua? Cadascú que s’ho pregunti: ¿amb qui podem enraonar quan decidim el suïcidi? Hi ha matèria per escriure.

Això és el que he fet i el que faig. No avanço en la correcció de la traducció castellana de la mort de Virginia: com Gulliver al país dels nans, petites coses em retenen immòbil, lligada, i picar de nou les vora 200 pàgines requereix un esforç que estic fent, que vull tenir acabat i no puc. Jo enraono amb Virginia, però el públic no en pot escoltar la veu. Em migro en el temps. No la trobaran fins el 18 d’abril, quan uns nens que jugaven la van veure morta. Mentrestant ella em parla i jo li parlo. Enraonem. Ella sempre serà viva, perquè jo l’he escrita després de l’espant. M’he d’afanyar, perquè el català original ens el volen esborrar del mapa i ¿què farem els escriptors que encara resistim? Si no em volen traduir, i jo ja porto vora trenta anys intentant-ho amb aquest llibre sense solució, aniré a fer companyia a Virginia i continuarem la conversa

*

7 comentaris:

helena arumi ha dit...

Que bonic això que has escrit, el diàleg amb Virgínia. A mi sempre m'ha trasbalsat imaginar-la avançar cap el riu Ouse amb pedres a les butxaques, sense esma per seguir vivint, destruïda i cansada. Amb aquella ment tan lúcida i clara.

Un petó, gràcies per recordar-la.

M. Roser ha dit...

No, Olga, no aconseguiran com dius tu , esborrar el català del mapa, sempre és clar, que nosaltres no els deixem!
Potser parlava amb ella mateixa...
Petons.

Helena Bonals ha dit...

El llibre val aquesta traducció i moltes més, no defalleixis, Olga.

GLÒRIA ha dit...

Olga,
Seguiràs parlant amb Virgínia però tu des de la teva mar. És una escriptora que em resulta difícil i al mateix temps sento atracció pels seus passos decidits aigua endins, aigua endins...

Josep Gironès Descarrega ha dit...

Avui, dia de vaga general, deixo un comentari de serveis mínims carregat de vaguetat: salut i lletres.

El porquet ha dit...

Tots els ànims i l'empenta que necessitis te'ls farem arribar, tants cops com els demanis, tants cops com els necessitis.

La nostra llengua bé s'ho val, i mentre tinguem gent com tu, i com moltíssimes persones a les que els encanta escriure, llegir, pensar i parlar en català res podran contra nosaltres. Res.

Jordi Dorca ha dit...

I trobareu les millors paraules. Ningú no les podrà prohibir. Brollaran.