CORAL PER A NENS SENSE ÀNGELS

CORAL PER A NENS SENSE ÁNGEL




Vosaltres somiàveu. ¿Qui somia més que un nen?

Sabíeu moltes coses que nosaltres no sabem:

països de colors on amagar-vos

quan venien les llàgrimes. Perquè de plorar,

sí que heu plorat, petits infants, i el vostre plors, ¿sabeu?

era de perles transparents sobre la pell tan fina,

d’una petita amb trenes, palestina,

d’una menuda morta amb les amigues i les mares

a qualsevol poblat del mig Orient fatigat per les bombes.

També aquells nens en flor, tan plens de somnis dels dotze anys,

postals als pares, necessers, colònia i un cor amb coloms blancs tot al voltant,

el pas sobre la neu ja es va esborrar en un túnel;

la sorra dels deserts us ha cobert les ombres;

i els passos curts, després de l’esmorzar, d’aquells nens a l’escola jueva

que anaven amb el pare: ni el pare ni les mares, ni els àngels, NINGÚ HI ERA

per deturar aquells gestos precisos de la mort que ALGÚ HA PERMÈS.

Fillets, no patiu gens pels vostres animals, si els trobeu a faltar:

l’osset, la marmoteta, els peluixos que us feien companyia i confidència.

Mares, els nens no tindran fred, no penseu el viatge sinó aquelles mans

acariciades, dolces, amb xocolata als dits, amb llapis de colors.

NO HI HAVIA CAP ÀNGEL, ALLÀ AMB ELLS,

PERÒ TOTS, INFANTS D’ULLS TENDRES, US FAREU COMPANYIA.

*

Master Hare, de sir Joshua Reynolds ( 1723- 1792)

19.3.12 Per tots els infants de mort recent.

11 comentaris:

Lapsus calami ha dit...

Quan m'he assabentat… bé, vull pensar en bogeria. Però que ho haja fet a una escola de jueus ja ens en dóna un macabre afegit, de crueltat deliberada de menyspreu conscient de l'altre, tot i que foren nens.

M. Roser ha dit...

Se m'han humitejat els ulls...
Això em porta a fer-me moltes preguntes: en quin món vivim? algú és capaç de parar tanta crueltat? l'espècie humana va degenerant?
Com tu dius Olga " Tots, infants d'ulls tendres, us fareu companyia".

Josep Gironès Descarrega ha dit...

Si desapareguessin d'aquest món els racistes, els classistes i tots aquells que viuen sense treballar, tot aniria millor.

Joan ha dit...

Se'm fa difícil, per no dir impossible, comprendre com es pot culpar un infant de les histèries dels grans.

Realment, el món està podrit.

Jordi Dorca ha dit...

És la mena de mort que més turmenta. Més que la pròpia.

Helena Bonals ha dit...

No miro la tele, no me n'he assabentat, però m'imagino que és horrible.

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

La mort dels innocents es va repetint, lamentablement.
Resem-los un kadish.

Joan Josep Tamburini ha dit...

Si hi ha una mort que ens fa cridar a Déu, on ets? És la mort d'un nen. No hi ha cap més enllà que ens eximeixi del nostre compromís amb el aquí i l'ara. No és possible ni la resignació ni l'acció. Hem de lluitar per canviar aquest mon. Una abraçada: Joan Josep

Joan Josep Tamburini ha dit...

On he escrit l'acció ha de dir l'inacció. Perdó.

GLÒRIA ha dit...

Com ha pogut passar? Sempre corren salvatges, apòstols dels mal. La vida té fets irreparables que reclamen silenci i lluïta.

Carme ha dit...

Que trist...