VENTA'T, NOIA, QUE FA CALOR



20-6-11

*

Intermitències i desventures. Fins que no m'arribi a instal·lar a Mont-ral per passar-hi l'estiu, aquest blog serà intermitent. Ja em sap greu, ja, perquè m'agrada molt practicar cada dia la petita gimnàstica cerebral que suposa: treballa, noia, no t'emmandreixis, em dic. Veureu: faig servir un venerable ordinador portàtil que de moment funciona. Com que no m'agrada escriure inclinada endavant - mal d'esquena, contractures- hi tinc un teclat extern, complicat i car, perquè el volia de color clar i cap dels senzills hi encaixava (desventura). Com que no m'agrada desfer-me la pell dels dits amb el quadradet del portàtil, tinc un ratolí també extern. /// Com que ja se'm va espatllar un disc dur extern amb gran risc de pèrdua, ara en tinc dos on passo tota la producció. Com que tota la meva obra anterior és en disquets quadrats, em vaig haver de comprar un "lector" que cada vegada llegeix pitjor (desventura)./// Com que tanta externalitat l'ordinador no l'agafa -recordem la impressora-escàner-fotocòpia-, necessito un port usb de les dimensions d'un portaavions americà. Com que endollar tota aquesta fideuà de cables necessita una ciència que ni la Nasa, entendreu que se'm fa impossible pujar i baixar el fòtil a Mont-ral cada cap de setmana o en viatges curts. Quan arribo al poble la feina és posar en marxa l'artefacte.

Fa anys ens van instal·lar una torre de radiotelefonia gairebé damunt del cap, al costat mateix de l'església romànica (desventura); però no funciona perquè no l'han connectat: diuen que no els surt rendible (ai, mare, que em canso). Ara he contractat un adsl de pixarrina, molt limitat però igualment car: s'havia acabat l'oferta d'estiu i pagaré tot l'any. S'admeten almoines, perquè fa segles que no cobro drets d'autor, mai he estat best-seller i cap periodista, cap, recorda que les meves obres existeixen i que en surten de noves (desventura). Pagar i més pagar, no sé ni per què escric, paraula. Necessito el ventall, que fa calor.

*

10 comentaris:

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

Estimada Olga:
Sí que agrada deixar el post cada dia, però no hi has de patir. Jo em sembla que ja he trobat el desllorigador per deixar comentaris i és canviant el navegador... A veure si finalment me'n surto!
Molts petons

El porquet ha dit...

Doncs a mi, el meu estimat portàtil, que m'ha acompanyat els darrers 7 o 8 anys ha decidit que es pre-jubila i ha començat a afusellar-me algunes de les coses que tenia guardades al seu disc dur (i descuidat de mi, no havia copiat en el disc dur extern que tinc de seguretat... i només en tinc un).

Així que ja em veus començant a mirar preus d'ordinadors... i enfilant-me per les parets per la quantitat d'euruuuuus que ja veig que hauré de desembutxacar per a pagar la jubilació definitiva al meu "vell" portàtil estimat.

Júlia ha dit...

Qui ens havia de dir que a la maduresa hauríem de patir tant a causa de les noves tecnologies????? Bé, i gaudir també, una miqueta...

Clidice ha dit...

M'imagino arribar al mas i adonar-me'n que la ploma no té tinta i que a la botiga-quiosc-fruiteria-xarcuteria-merceria del poble no en vénen, que només tenen una capsa d'alpinos de colors i ves ara com culleres escric! :) Ànims! Les servituds també tenen avantatges impagables :)

Josep Gironès Descarrega ha dit...

Tant de bo amb un senzill ventall poguéssim ventar totes les desventures, o aprofitar l'aire de Mont-ral, quan en faci.
Bon estiu!

Montse ha dit...

Sort que t'ho agafes amb bon humor! (ventura) ;)

en un moment donat m'has recordat un museu d'Egipte, no recordo quin, però no era el de El Caire. Havien instal·lat unes magnífiques maquinetes per passar la targeta (el tiquet) i comptabil·litzar d'aquesta manera la gent que hi entrava. Però, com que no sabien fer-ho funcionar - o si en sabien feien veure que no en sabien- tenien dos funcionaris: l'un, et trencava l'entrada, el tiquet, la targeta, com els acomodadors dels cines d'abans, recordes? i l'altre, provist d'una llibreta i un boli, anava comptabil·litzant la gent que anava entrant. Divertit, al menys!

ai, ara no sé si comptabil·litzar va amb ela geminada o no...

quant a la teva obra, ja et veig apuntant-te al Sálvame deluxe, hehehe! (ai, no m'ho tinguis en compte, que m'acabo de prendre una copa de vi d'aquell que fa en Serrat - que no en Llach- que ens va portar la meva amiga Elèna l'altre dia...)

petons des de Espalmador (aquí també fa calor!)

Helena Bonals ha dit...

Tot és tan finit! Els blocs diuen que també desapareixeran...

Manel Aljama ha dit...

M'agradat això de la fideuà de cables, és molt ilustratiu. Però emprenyar-se no serveix de gaire, ja saps, si un ordinador intueix que tens pressa mal, i si a més, sap que li tens mania, llavors has vegut oli! Et farà la guitza sempre.

Donat que a la Biblioteca del Safareigs de Sabadell les teves obres són quarto fosc (o l'armari), reclamaré una, un cop més perquè es vegi moviment. I, si estàs d'acord, puc anar preparant que s'inclogui algun llibre teu en els clubs de lectura pel setembre i així podries venir aquí a alguna tertúlia. En el meu perfil està el meu email de contacte.

Manel

M. Roser ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
M. Roser ha dit...

Escriure amb l'ordinador a Mont-Ral veig que és tota una aventura...Jo només escric un post a la setmana, sinó em tornaria mico o mona...i no podria visitar els blogs amics.
Petons,
M. Roser