MAL PEU



9-6-11

*

Diu que els regidors de Bildu el primer que han fet és rebaixar-se el sou. ¿Heu sentit a dir que els nostres facin cosa igual, de tan bon exemple? Perquè la caritat ben entesa comença per un mateix.

Mala cosa és (ara ja en terra nostra) votar en contra d'una proposta de resolució que aposta per "no aplicar les retallades de personal en els serveis d'atenció directe de les residències per a la gent gran ni als serveis d'atenció directa a les llars d'infants (...) en un dels equipaments més coneguts i que presten un servei essencial per a totes les persones grans que necessiten atenció al territori." Mala cosa, mala cosa, cobrar els qui decideixen i que els desvalguts es fotin. Quina mala consciència, si comença així.

Mentrestant, el porró va i ve, ara a la mà de l'un, ara a la de l'altre. Com la Parrala: "Que sí que no, que no que sí, que a la Parrala le gusta el vino... Que sí que no, que no que sí, que si no cobra no pué cantar..."

*

Collage d'OX

7 comentaris:

Jordi Dorca ha dit...

Hi ha el bri d'esperança. Bona cosa.

Joan Josep Tamburini ha dit...

Esperem que un dia els caigui la cara de vergonya...Una abraçada: Joan Josep

El porquet ha dit...

Bildu a part... no s'acabarà mai aquest desgavell?

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

De bones intencions l'infern n'és ple, diu sempre la meva mare, repetint una vella frase popular que continua vigent.

M. Roser Algué Vendrells ha dit...

No sé si algú de vosaltres ha tingut mai cap contacte amb alguna residència...encara que estiguin dintre de la legalitat, hi ha massa gent gran per cada "cuidador". És una vergonya que vulguin retallar més aquest servei...
Petons,
M. Roser

Josep Gironès Descarrega ha dit...

Ja fa massa anys que la nostra democràcia està dirigida per persones que cobren massa diners sigui quin sigui el servei que donen a la societat, i fins ara ningú els pot demanar responsabilitats per la mala gestió!

Joan ha dit...

Ja ho van anunciar els del Polònia, i tenim líders cantant allò de: I-INDE-INDETERMINACIÓ. Haurem d'emmirallar-nos a Islàndia i posar-los un ERO.