ABUNDOR



8-6-11

*

Per Corpus i l'Ascensió, / cireretes en abundor; així fa el refrany i així es mengen les saboroses coques de cireres. Enguany les cireres són, en efecte, abundoses, sucoses, sang dolça i carn molsuda. Omplir-se la boca amb una bona cirera és, ¿com us ho diria? sí, això mateix que penseu, no hi doneu més voltes.


Casaments i comunions, /parelles de bons minyons, /viatges a tots racons /i gelats pels més fartons. / Vestidets de mariner / o amb un tul de mosquiter, / les núvies del mes de juny, / les flors, les hòsties i el puny, / que a segar som tots cridats. / Els polítics, marrameu, / ara hi haurà nous alcaldes / amb pantalons o bé amb faldes, / i ganes de segar l'herba / a més d'un, de sota el peu. / Sigui quin sigui el bullit, / glòria i abundor tingueu.


*

Collage d'OX

5 comentaris:

El porquet ha dit...

Les cireres deuen ser un pecat mortal... estan taaan bones! Però tan!

Me'n menjo a carretades!

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

Temps de cireres... quan era nena me'n penjava a les orelles, aleshores tot ho era, abundor, quan es tenia tan poc...

Montse ha dit...

hmmm, ahir en vam comprar una caixa de 2 kg i ... han volat! em farien mal, les cireres! potser algun dia me'n faran!

si... deu ser pecat mortal :D

Josep Gironès Descarrega ha dit...

Les coques amb cireres reflecteixen la grandesa de les coses més senzilles aconseguides amb productes bàsics.
Dels pactes electorals no cal que en parlem, si més no per higiene mental.

M. Roser ha dit...

Primer els cirerers florits que són un regal per la vista i després les cireres vermelles, un regal pel paladar...
De petita també me les posava per arracades i m'enfilava a l'arbre per collir-les...
Petons,
M. Roser