CARÍCIES



11-6-11

*

He fet aquest collage per celebrar els anys d'una filla. Que sigui tot el feliç possible és el que li puc desitjar com mare seva. Vull afegir que ella i els seus estimen molt la natura i tenen cura dels petits animalons. Francesc d'Asís n'establia un diàleg. Jo també dialogo amb els animalons i alguns sembla que m'escoltin, com jo els escolto a ells. A la natura, moltes coses són carícia per als ulls, les mans, l'esperit, el cos sencer.

Llegeixo amb tristesa que la mare d'uns nadons escriu que és insensat i gairebé un sacrilegi tocar els infants sense el seu permís (el dels infants). Acariciar un infant és envair el seu petit espai i la seva intimitat, gairebé una agressió si l'infant no ho vol. Penso en aquelles mans sobre el nostres fronts petits, tan enyorades... Es veu que ara hi ha llibres i teories que fan "respectar" el nadó, i res de tocar-li la maneta, la punteta del nas, la panxolina, allò que tan espontàniament ens feien i hem fet fins ara. El podríem contagiar. ¿De què, de bondat, potser? En canvi, la majoria d'investigadors sobre comportament diuen que és bo tocar-se, que ens toquem poc, que ens hauríem de relacionar sense tanta fredor.

Entre una cosa i l'altra, som a Pasqua Granada, la meva festa preferida perquè és la de la Saviesa. Repasseu, sinó, la seqüència "Veni Sancte Spiritus".

Faré festa de blog fins dimarts. Que tingueu bons dies, amb carícies o sense.

*

Collage d'OX

9 comentaris:

Helena Bonals ha dit...

A la biblioteca no em deixen tocar els nens: diu que et poden acusar de maltractes.

Josep Gironès Descarrega ha dit...

Si ens féssim petons i ens abracéssim més sovint viuríem més feliços.

Montse ha dit...

Amb carícies, amb carícies! sempre!

Passa-t'ho bé aquests dies, Olga!

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

Jo, que sóc tan moderada, ja em coneixes, Olga, em permeto fer carícies. Sense envair la intimitat de la gent, crec en l'efectivitat seva efectivitat d'un gest que indica acostament, atenció, afecte, cordialitat.
Bona Pentecosta!

Marina ha dit...

Aquest escrit em mostra que has maleinterpretat les meves paraules, o que n'has tret la conclusió que has vulgut per fer sensasoinalisme. En el meu blog en cap moment dic que no es puguin acariciar els infants (precisament es diu "pellapell", per la importància que té aquest contacte). El que dic jo, i els educadors que han escrit "Ni un besito a la fuerza", distribuït gratuïtament pel Ministeri d'Educació) és que no es pot forçar la mainada a rebre o fer petons a qui no els ve de gust, sinó que ells han de saber verbalitzar el que els sembla agradable i el que no perquè aprenguin a fer respectar el seu cos. La mostra és que el meu fill s'abraça a tothom qui vol, fins i tot desconeguts, i jo no li impediré; però tampoc li obligaré a fer els típics dos petons a qui ell no vulgui perquè ell és l'amo del seu cos. De la mateixa manera que tu ho ets del teu i no et deixaríes petoneixar o tocar la panxeta per una persona que no et sembla agradable o senzillament perquè no és el moment. Així que t'agraïria que t'informis una mica més abans de publicar segons quins comentaris perquè poden confondre el personal.

M. Roser Algué Vendrells ha dit...

Olga,felicitats a la teva filla.
A mi també m'agrada molt la natura
hi ha animalets que els agafes més afecte que a algunes persones...
Els infants que de petits han tingut "mimitos" de grans solen ser més sensibles...
Ara, a mi tampoc m'agrada que qualsevol persona petonegi els nadons, ni alló de fes un petó a la iaia que se'n va...la criatura no en té ganes, es tapa la cara i comentari :" mira que ets esquerp".
Una abraçada i que tinguis un bon llarg cap se setmana.
M. Roser

Joan Guasch ha dit...

Em penso que ens estem carregant de punyetes! Els infants (i els grans) necessitem el contacte, les abraçades i els petons com una cosa natural. Sense això emmalaltim. El món seria més pacífic si a tots ens aguéssin abraçat més, de petits.

Joan Josep Tamburini ha dit...

Jo tenia una tieta que era un drame fer-li o rebre petons. Duia una capa tan gruixuda de maquillatje, que et quedaves enganxat...però no crec que m'hagi quedat cap traume. Es més sóc molt petoner. Una abraçada: Joan Josep

Manel Aljama ha dit...

"no tocar un nadó ni la seva mare?" Qui ha pensat aquesta idea "no toca gens". Suposadament no ha tingut una gossa o una gata que hagi parit i segurament aviat serà governadora d'algun estat molt llunyà com Alaska ;)
ps: gràcies a la teva visita torno a aquest món.
Manel