SOM UNA MERDA



16-6-11

*

Amb una fulla al davant i les mans buides implorant caritat. Aquests som els de Tarragona ciutat i província. Això és el que ha sabut muntar la província més industrial i contaminada de Catalunya. Dimarts dia 14, sant Eliseu, profeta, apareixien aquests titulars al Diari. El 20 de novembre del 2010 ja sortia un titular semblant i no recordo quin sant era. Ara anem a pitjor. I quina peneta que fem, Marededéusenyor, que deia en Higgins. Feu-nos caritat, per l'amor de Déu.

Ah, també sembla que som la població on el jovent beu més cervesa (sic), es lamenta algú. Dic jo: si en uns tallers Minipop muntats fa dues setmanes per mares dites Tecletes i família, només s'hi veien taulells de cervesa (ometo la marca), ¿què es pot esperar d'aquests educadors? Merda de gos, d'aquesta sí que n'hi ha i en sobra, perquè en aquest punt estem saturats de mala llet fins els dallonses. Pobrets i cagadets, com els pantalons horribles que tenen aquest nom i que encara es porten. També ometo l'origen i significat d'aquests pantalons.

Sort que tenim platja i sol, i sort que les autoritats fan la vista grossíssima quan es tracta de fer complir les Ordenances per a la Convivència Ciutadana (que n'hi ha, paraula). ¿Què té a veure això amb la pobresa? Doncs que de tan pobres que som i intoxicats de fums, radiacions i allò que acaba en ons, ja ningú té esma de tirar res endavant. Res de res, paraula.

*

Collage d'OX

5 comentaris:

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

La notícia no és per a tirar coets, és clar. Però el pitjor no és ser pobre sinó miserable. I d'aquests t'asseguro que n'hi ha a tot arreu...

Joan ha dit...

Contundent i rabiós. Em sap greu que el Triumphalis no s'ensumi enlloc.

Xavier Aliaga ha dit...

Les lamentacions del tipus, "el que passa en el meu poble no passa enlloc" són tan necessàries com habituals, Olga, ajuden a no perdre la tensió. Però si et serveix de consol, et puc assegurar que qui no té faves té cigrons. O com deia aquell, està tot molt malament. Per a què vaig a contar-te coses de València...

Josep Gironès Descarrega ha dit...

És clar que vivim als darreres de la Catalunya central i barcelonina, i que ho fem amb plena decrepitut que esperem que no vagi a més.

M. Roser Algué Vendrells ha dit...

Se m'acut allò que deien abans: no som res, pols i merda i la canalla afegíem, jo la pols i tu la merda...perdoneu, el refranyer és una mica escatològic.
Petons,
M. Roser