TOCAR EL CEL AMB LES MANS (FESTA D'ANIVERSARI)









12-5-11

*

Vaig demanar per celebrar el meu 75 aniversari entre els infantons estimats, els 96 nens i nenes del Col·legi que porta el meu nom, situat en un lloc de privilegi, entre xiprers, llorers, lledoners, mèlies i un hortet que ofereix les primeres faves, enciams i alguna maduixa. La direcció i el professorat hi van estar d'acord.

Els he portat un gran pastís de llaminadures i ells, amb els seus professors, ¡quina festassa que m'han preparat...! A l'ombra del gran pebrer han llegit poemes, dit endevinalles, cantat cançons, m'han donat un àlbum preciós fet per tots, una orquídia, una vistosa corona de cartró que els vaig demanar expressament i un 75 amb espelma fet de xocolata negra. El professor de música ha interpretat una rumbeta de felicitació i noi, com hem ballat, ara rodant, ara alçant braços i cames, entre el cant de les tórtores i les merles. La vida ens porta privilegis com aquest, i ho agraeixo infinitament (amb els professors també ho hem celebrat, tot comentant l'acte).

Qui no faci com els infants no entrarà al regne del cel, ens assegura l'evangelista. Jo ara em torno infant, o bé deixo sortir més l'infant que he estat. Em deshinibeixo. Però regne, el que se'n diu regne, haver de sostenir un altre rei... ¿no podria ser república? ¿A l'altre món també ens han de manar? I és que els 75 fan pensar moltes coses, ¿sabeu?

*

Nota: sempre poso signes d'amiració i d'interrogació al començament i final de frase, és una llicència que em prenc. Unes vegades els editors me la respecten, altres no.


14 comentaris:

Allau ha dit...

Per molts anys, Olga, i sempre en tan bona companyia!

Joan Josep Tamburini ha dit...

Per molts anys Olga. No podies elegir un lloc millor per fer la festa. Una abraçada: Joan Josep

Helena Bonals ha dit...

Joan Solà també posava els signes d'admiració i pregunta al començament i el final, desacomplexadament.

Felicitats, Olga!

Calpurni ha dit...

Quan celebres el 75é aniversari de la manera que ho has fet pots permetre't tots els signes d'admiració que vulgues.
Felicitats, Olga.

Salvador Macip ha dit...

Felicitats! Quina gran manera de celebrar-ho.

Alyebard ha dit...

Moltes Felicitats Olga!, una manera ben personal de celebrar-ho. I no hi ha més saviesa que envoltar-se de mainada i fer com ells.

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

Com ocells de primavera, els infants donen el que tenen: alegria al cor. Que sigui per molts anys, estimada amiga!

Sílvia Tarragó Castrillón ha dit...

Per molts anys, Olga! Els taures de maig som els millors. Enhorabona per uns 75 anys tan plens.

M. Roser ha dit...

Això de fer anys envoltada de nens i nenes és una passada i és aleshores que descubreixes la nena que encara ets, tot i que en facis uns quants, que tampoc són tants. Però els fas amb bona forma, que no tothom té aquest privilegi.Veig que t'ho vas passar molt bé i me n'alegro.
Això d'alguns signes que dius , penso que té poca importància, és una mica com algunes comes...
Una abraçada,
M. Roser

Montse ha dit...

M'encanten els signes d'admiració!!!!!

Per molts anys, Olga, tant de bo que en puguis celebrar 100 (o més, ep!)

I la manera de celebrar-los... sublim! (quina vitalitat!!!)

No deixes de sorprendre'm. Cada dia aprenc alguna cosa nova, de tu.

Joan Guasch ha dit...

Per molts anys! o bé: ¡Per molts anys! Amb les criatures hom recorda que encara existeixen oasis d'innocència. Quin acte més bonic.

jaka ha dit...

Per molts anys Olga !!!

Una abraçada,

El porquet ha dit...

Per molts anys Olga!

Pilar ha dit...

M'acullo a la dita aquella sobre la vuitada dels anys y em permeto l llicència de dir-te: FELICITATS!