¿ON SÓN LES FLORS D'ABANS?



*

13-5-11

*

Imitant el poeta Villon amb les seves neus, pregunto ¿on són les flors d'abans?

¿Qui es recorda ara de la candidesa de les flors de maig? ¿De les nenes de maig?

De l'olor de flor fresca portada dels horts i jardins pels alumnes dels col·legis, que així ajudaven a augmentar l'encant del mes de maig i la candidesa dels dies...

Hem perdut la innocència. No que abans no hi hagués malícia, que n'hi havia. Sinó que ara la malícia s'ha fet molt més evident i ho ha envaït tot de la mateixa manera que la pol·lució envaeix l'aire i enverina el mar.

No sóc moralista, sóc realista i em quedo curta.

S'ha perdut la mena de les assutzenes. Els híbrids no fan olor. Els horts ara són urbanitzacions i els jardins, garatges.

Les nenes de maig gasten telefonies complicades i retraten baralles i maltractaments per quedar bé amb els petits estols de feres que les envolten. Lolites petitones amb el ditet a la boca que somriuen als pederastes.

Nenetes de maig, vestidetes d'organdí, si pot ser amb mitjonets calats, que es contorsionen en coreografies procaces i precoces.

No podem tornar a les flors d'abans, Villon. Ni a la neu, que ara ja no neva. Potser que fem versos.

*

3 comentaris:

Montse ha dit...

al meu blog tens una petita dedicatòria. I a la bústia t'hi deixaré una altra cosa. Un petó.

Josep Gironès Descarrega ha dit...

En alguns aspectes del viure, hem perdut més que la roba de color.

M. Roser Algué Vendrells ha dit...

Estic d'acord amb tu...a mida que vas fent anys t'adones que algunes coses d'abans eren millor que ara...Per exemple, jo recordo que la quitxalla en feiem de l'alçada d'un campanar, però les fèiem amb imaginació i gràcia. Ara fan "gamberrades" sense sentit...
Fem un xiulet a veure si tornen les roses!!!
M. Roser