SIMFONIA PASTORAL



15/16-5-11

*

Quan escric aquest post encara és dia 15 i, segons el Calendari del Pagès, em trobo que és la festa del Bon Pastor, la Divina Pastora i sant Isidre llaurador, tots plegats. Pastoral completa, doncs.

Resulta que aquesta personeta de sexe indeterminat i per cert ben lleig (el sexe que sigui) que veieu tan eixeridet/a, representa tots tres sants alhora gràcies a aquesta indefinició.

Al moment que se li va prendre la fotografia, la criatura vigilava els camps i els ramats com solen fer els pastorets i pastoretes encara avui dia, però no tan despulladets per mor de les esgarrinxades, picades i mossegades. Porta un bastó amb un cap de jòquer espantaocells, per salvar collites que es menjarien els ocells malignes. A l'altra braç li reposa un duc de bona mida, significant la intel·ligència i saviesa que cal tenir per exercir tants papers alhora amb èxit.

Té controlada una bèstia-dragó-pollastre-camell que li serveix per traslladar-se d'una finca a l'altra, d'una muntanya a l'altra, i de pas eliminar vespes, mosquits tigre, paparres i altres feristeles dels camins perillosos de la Terra.

Al seu pas, com podeu observar, creixen ufanes les precioses flors de cascall o adormidera, opiacis molt ben rebuts per la clientela de la criatura, que els recull i els ven. Si heu tastat una cocció d'aquesta flor miraculosa, lloada per sant Isidre, el Bon Pastor i la Divina Pastora, us trobareu en una son dolça ben bressolats per la Simfonia Pastoral.

*

Llibre de Cor del Monestir de St. Tomàs d'Àvila.

3 comentaris:

chuscartes ha dit...

mmm, una explicació preciosa. Li faré llegir al meu pare, que es diu ISIDRO. Una abraçada

Josep Gironès Descarrega ha dit...

És pràctic poder disposar d'elements tan polivalents com aquest angelet/a.

M. Roser Algué Vendrells ha dit...

Els pastors solen ser gent molt sàvia, perquè tenen molt de temps per observar la natura i per pensar...
És possible que de tant en tant es facin una infusió d'aquest cascall, que fa una flor ben bonica i acabin com dius tu, amb una son dolça, bressolats per la seva pròpia sinfonia.
Petons,
M. Roser