¿ON DEU SER EL MEU BLOG?



15-5-11

*

Aquesta és la posició abstreta que ens va quedar a alguns blogaires que vam patir el desori internacional d'ahir als blogs. Primer vam perdre imatges, després textos i últimament comentaris. Tot a fer punyetes.

A mi em van retratar així perquè em vaig quedar com un estaquirot, incrèdula com Tomàs apòstol: tanta era la fe que jo tenia posada en la xarxa, com si fossin mans d'àngels que em sostinguessin en un cel amorós.

El vapor que es pot veure és l'ectoplasma dels comentaris que alguns amables bloguistes m'havien fet sobre aquella nena tan bufona de les flors de maig i del post del dia abans. Tot al carall.

Encara no m'he refet ben bé, i tornarem a sofrir, tornarem a lluitar, com deia l'antic president, però la fe ja l'he perduda, i el que és vèncer, el que se'n diu vèncer, sempre serà la màquina la que guanyarà.

*

9 comentaris:

El porquet ha dit...

Això segur, ella guanyarà, tant pels seus encerts com per les seves errades. Ella ens permet aquest terreny de joc, ella ens en pot privar.

Què hi farem?.... fer un post!

Sr. Tinc ha dit...

A mi me l'han retornat aquest matí, via SEUR!

Galionar ha dit...

Ai, Olga, doncs si haguessis estat publicant als blogs, ara ja desapareguts, de Windows Live, ja estaries més curada d'espants. Ni t'explico tot el que em va passar durant més de dos anys!
Això d'ara amb Blogger deu ser un atac cibernauta d'algun madrileny resesentit, per allò de la lliga...
Jo, com tu, també he perdut material recent i comentaris. Però com que millor tard que mai, et deixo aquí la meva felicitació pel teu 75è aniversari. Una forta abraçada i per molts anys, poeta!

M. Roser Algué Vendrells ha dit...

A mi que això de la tècnica ja em ve gran i em costa un esforç, només em faltava aquesta...S'han esborrat comentaris que jo havia escrit a molts blogs i em sap greu perquè sempre m'esforço per millorar.I ara recordo un dia que vaig posar: on hi hagi un llapis i un paper... al llapis només l'hi has de fer punta!!!
Petons,
M. Roser

Helena Bonals ha dit...

A mi m'han quedat dos comentaris al correu que han desaparegut al bloc. Ja és alguna cosa. No m'he fixat en si han desaparegut els meus.

Josep Gironès Descarrega ha dit...

En això del blog, haurem de revisar què hem perdut pel camí.
Tot virtual!

Jeremias Soler ha dit...

Va bé que passin aquestes coses, perquè així prenem consciència de la fugacitat de tot; tot es pot esvair en un moment, tot és un grapat de bits, de microestats de potencial elèctric elevat que amb una bufada s'esbotza com passa amb el castell de sorra d'arran d'aigua quan la onada ve. És una mica com la vida. Però aquesta fugacitat, lluny d'afeblir l'existència, la fa potser més bella, i obre les portes de l'esperança.
Jo, per si de cas, i conscient que algun dia google pot decidir desaparèixer, m'estic gravant tot el meu blog en dvd's, per poder-lo transmutar algun dia en algun altre domini.

Montse ha dit...

em sembla que faré com en jeremias, ho començaré a gravar tot, per si un dia...

veig que el meu comentari dient-te que t'havia fet un post al meu blog, també ha desaparegut del teu. Bé... a misses dites, però, encara el pots llegir perquè és el post anterior al d'avui.

Això, doncs: que felicitats retardades!

Manel Aljama ha dit...

Per fi torno.
Trobo la imatge i el text molt divertits. A més reflexen la sensació que molts hem tingut.

No se sap oficialment què ha passsat. Només han donat la cara els de blogger quan tots els usuaris del món hem perdut tot els canvis, posts i comentaris fets entre 11 i 12 de maig. Llavors van dir que era un problema tècnic i que restaurarien tot sense dir una data. Al final sembla que han complert amb la seva paraula.

A partir d'ara, guardeu còpia. Com?
Disseny > Configuració > Exporta el Blog
Manel