"PRENEU UN RAM QUE JUST LA MEVA MÀ..."



20-5-11

*

Preneu un ram que just la meva mà /

us ha triat de les flors més polides. /

Si al vespre jo no les hagués collides, /

totes a terra serien demà. /


Això us darà l'avís cert i exemplar, /

que la bellesa vostra, avui florida, /

en molt poc temps serà tota marcida /

i, com les flors, també s'acabarà. /


El temps se'n va, el temps se'n va, senyora. /

No pas el temps: nosaltres ens n'anem /

i ja sabem que al cos la terra enyora. /


I pel que fa als amors, si ara en parlem, /

mai no se sap el que la mort segella. /

Estimeu-me, per tant, mentre sou bella. "

*

Pierre de Ronsard - (1524-1585)

Interpretació d'O.X.

3 comentaris:

Josep Gironès Descarrega ha dit...

Com si es tractés de l'art grec, les persones, els animals i les flors tenim un període inicial, una època de plenitud i un espai de vellesa. Tot s’ha d’acceptar perquè forma part d’una vida.

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

Per fràgil, la vida ens és tan estimada...

M. Roser Algué Vendrells ha dit...

Penso que l'estimació no ha de dependre de la bellesa, en tot cas
de la interior...
Petons,
M. Roser