FLOR NATURAL



21-5-11

*

Aquí presentem Carlina Dauradella, que ha obtingut la Flor Natural de Lligallo de la Vall.

El certamen ha estat molt renyit, tota vegada que s'hi presentaven 300 obres, moltes de poetes d'anomenada que perseguien l'import substanciós i l'edició per editorial prestigiosa.

¿Que com se sap que els poetes participants eren d'anomenada? Tot jurat que es faci valdre sap qui són els escriptors que es presenten a concursos. Te'ls diran amb els ulls tancats. Perquè amb els ulls tancats és com s'acostumen a mirar els treballs. I parlo només de concursos de categoria.

Un pobre manat que no se sabrà mai qui és s'encarrega de seleccionar els sobres "anònims" que arriben, sense entendre-hi una palla: aquests a la dreta, els altres a l'esquerra, només per intuïció.

A poblets de províncies, com Lligallo de la Vall, com que es malfien de la gent pròpia, es miren Barcelona, Sant Cugat o Girona i demanen jurats forans, dictadors de les lletres. El jurat condescendeix perquè hi ha remuneració i teca. Tal jurat sol dinar en lloc d'euro llarg i plat curt i, a les postres, fa com si es mirés els treballs. Sempre hi ha, o hi ha hagut (trucadeta, insinuació, recomanació), un indici que fa reconèixer un amic, conegut, saludat o influent. Estalvio els comentaris, no aptes per a cardiacs.

¿Com és que ha guanyat aquesta edició Carlina Dauradella, si ningú la coneixia? Perquè és dolça, de les suaus (abans dites gates maules), va fer una traducció de Gilbert Roland de Parmentier, ensenya a l'Escola de Lletres de la Vall i sembla que es fa amb el futur premi Sant Jordi, que estiueja a Lligallo. I, ¿com se sap qui serà el futur premi Sant Jordi? Deixem-ho córrer per avui. Felicitats, Carlina, de tot cor.

*

Composició d'OX

5 comentaris:

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

El teu enginy em meravella. La història de la Carlina sovinteja, però saber-la dir com tu la dius, no tant. El premi, per a tu, si jo fos jurat dels de debò, no dels de fireta.

M. Roser Algué Vendrells ha dit...

Olga amb ironia o sense ,crec que tens tota la raó. Tothom que hagi tingut algun contacte amb aquest món , crec que ho té clar.
Potser hauriem d'anar a la plaça a acampar amb els desenganyats, empipats...
Una abraçada,
M. Roser

Joan Guasch ha dit...

I, doncs, sabent com sabem que les coses funcionen així, com ens ho hem de fer per saber si un jurat ens jutjarà amb independència? Com ho hem de fer per sortir del calaix de l'escriptori? Hi ha algun pam de net en algun lloc?

Josep Gironès Descarrega ha dit...

Si la nosrta escriptora més universal, la més premiada, ens explica històries com la de na Carlina, és que en coneix de ben sucoses.

Helena Bonals ha dit...

Folch i Camarasa diu que els jurats són justos perquè ell personalment n'ha guanyat molts de premis. Les coses no són blanques o negres.