QUATRE MANS



23-5-11

*

Aquestes són les mans del llibreter que em despatxa un dels dos volums que li compro. El volum és de segona mà (és un dir) i, per tant, com a mínim són quatre mans: la segona del llibre i les dues del llibreter. Ja ens coneixem força, el llibreter al noble recer de la catedral i jo, de tant en tant, que hi passo els diumenges a tafanejar. Aquesta vegada trio Rosa Chacel i Marguerite Yourcenar. Quan en trobo algun en bon estat dels que ja tinc, el compro per regalar lectura de qualitat a qui convingui. El de Chacel no el tenia i el llegiré amb gust.

Curiós considerar les mans sobre un llibre: la cura de qui el tenia i un dia el va comprar per assaborir-lo amb calma. L'atenció del llibreter que manté polida la seva mercaderia al taulell. La sorpresa del comprador que arriba sense intenció definida i descobreix aquest o aquell volum que li eixamplen el cor, i es diu: "quina bona estona que passaré llegint..."

¿I les autores? Perque algun dels meus llibres, que un dia van ser comprats o que porten el segell "Obsequi de la Generalitat de Catalunya" (algun concurs escolar o aneu a saber) també els té, el llibreter, i m'ho adverteix: "allà n'hi ha un de seu". Doncs bé, que ens sobrevisquin, i el seu destí de ser llegits per un altre sempre és molt millor que la incineració, la inundació, el triturat o l'evaporació amb què ens obsequien les editorials, i que jo comentava dies enrere.

*

Foto d'OX

5 comentaris:

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

Un dels meus plaers: comprar llibres de segona mà! La trobada amb aquests llibres té una màgia especial, no trobes?

GLÒRIA ha dit...

El llibre de Chacel el vaig llegir fa molts anys i em va semblar d'una admirable subtilesa.
Jo també compro llibres de vell que em porten encriptat el missatge dels seus antics propietaris.
Salutacions!

Josep Gironès Descarrega ha dit...

Algunes obres perduren la memòria dels seus autors més enllà de la pròpia existència.
No som tan efímers!

Pilar ha dit...

En tinc molts de llibres de segona mà. M'han vingut a trobar als llocs més inesperats. Alguns, molt antics, tenen el nom, el cognom, la data i el motiu pel qual el va comprar el seu propietari.
Em fan imaginar històries força iteressants.
Per cert. A una llibreria de Vilafranca vaig trobar un llibre teu sense haver-lo encarregat. L'he gaudit molt.

M. Roser ha dit...

M'ha entendrit la cura amb que el llibreter agafa el llibre. És com si portés el més preuat dels tresors i el donés a algú que en gaudirá i el protegirà...segur que serà així.
Petons,
M. Roser