18-5-11
*
D'una bona amiga he rebut el preciós obsequi d'un calendari del 1903, de la casa Evaristo Juncosa, xocolateria i confiteria de Barcelona. Com que són tafanera de mena, he corregut a buscar entre els meus almanacs Bailly-Bailliere el del 1904 per veure què havia passat l'any del calendari. De tantíssimes coses, totes curioses, n'he extret algunes que exposo al peu de la lletra, però traduïdes del castellà. (Els parèntesis són meus):
1-7 de maig. Instal·lació a Tarragona de la fàbrica Chartreuse, pels cartoixans expulsats de França. (Els tarragonins agrairem sempre aquest gest, vull dir el de fabricació del licor que considerem nostre).
2 - Es canvien de lloc en diferents localitats les restes de Cristòfor Colom i les de Calderón de la Barca. (Quina mania de remenar ossos. Es veu que és cosa de tots els temps...)
3 - Al convent de Caputxines de Palma de Mallorca, mor després de sofriments horrorosos una jove religiosa a qui havia penetrat un cuc per l'orella. (¡Marededéusenyor!, que deia en Higgins).
4- A Tourcoing, Lille, Departament del Nord, és anunciada l'ascensió d'un globus, en el que l'aeronauta portaria la seva filleta de 7 anys; es desfan les amarres, l'aeronauta es queda a terra i la nena, treient el cap per la barqueta, crida amb desesperació. El globus va descendir a Bèlgica, al departament d'Hainaut. (Quin patiment...)
5 - I per fi, la cirereta. - Alemanya. El fet més rellevant de l'any va ser l'escàndol de la Casa Reial de Saxònia, amb motiu de les vel·leïtats amoroses de la princesa Lluïsa, assumpte que va camí de no acabar-se mai. (És que, com deia un ex-capellà amic nostre, "la jodienda no tiene enmienda".)
*
7 comentaris:
Mira la vida si en dóna de voltes...quan jo era petita, la família Juncosa estiuejaven al Santuari del Miracle (al Solsonès).
La gent que estalviava tot l'any
per poder gaudir una mica a l'estiu, habitaven en cel·les i la gent de possibles s'estaven a l'hotel. No cal dir que els Juncosa eren estadans de luxe. Venien en un dels pocs cotxes particulars que es veien, que era l'admiració de tothom. Vaig aprendre a anar en bici amb la d'una de les nenes, amb les quals soliem jugar malgrat la diferència social.( jo estiuejava a casa els avis que eren masovers
pobrets i alegrets). La veritat és que la mainada només pensavem en passar-nos-ho bé.
Els pares venien de tant en tant i l'àvia es quedava amb els nets i alguna persona que es portaven per el seu servei particular. I recordo que la mare es feia mirar perquè era molt guapa, amb els ulls verds i estava sempre molt morena, la qual cosa no es veia en aquells temps...
I fins aquí les cròniques de la família de la xocolata Juncosa!!!
Petons,
M. Roser
Doncs ja estava mogudet el món ja... per favor, això de la xiqueta mallorquina és una mica "gore" no?
Quina preciositats de coses feien abans!!! La meva mare sempre evocava les col·lecions de cromos de la xocolata Juncosa, les millors, segons ella i molts d'altres, llàstima que no les conservessin.
Que fort això de la jove religiosa. Com devia patir.
És bo mirar enrere, per copsar com avancem en alguns sentits. S'ho val repassar hemeroteques!
Ostres. Ja hi havia premsa groga, doncs? Fet i fet, no hem canviat pas tant.
A mi m'agrada llegir les efemèrides passades que publiquen alguns diaris. És una capsa de sorpreses, com aquestes que ens ofereixes en la teva entrada d'avui.
Publica un comentari a l'entrada