"IN MEMORIAM"


*
2/3/-7-10
*
Avui dedico aquest preciós ram de margarides vives, descobertes al fons del Barranc dels Senglars, a les pàgines web. A aquelles que a vegades apareixen als nostres ordinadors amb la noticia: “La página web expiró.” A aquestes pàgines que han expirat joves, quan encara hi teníem esperances posades, la meva memòria per la seva defunció prematura i aquestes flors precioses, silvestres, perfectes, del cor del bosc, amb algun insecte i tot.

També demano disculpes a alguns dels meus adherits al blog perquè avui no he pogut entrar de cap manera als seus. I si ho he aconseguit, afegir-hi un comentari ha resultat impossible. Així estic de subjecta als capricis telefònics d’aquest airós poblet que té una alta i enèrgica antena de telefonia mòbil al mateix costat de l’església romànica de sant Pere. Però, ai, fa dos anys i encara no serveix per a res. No està connectada. Coses del país. Paciència, amics, i a admirar les delícies de l’estiu.
*
Fotografia de Vicenç Roca

4 comentaris:

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

Doncs, paciència!
Amb una gran abraçada

Joan Josep Tamburini ha dit...

Quin nom més bonic: "barranc dels senglars"...
El pitjor de la mort d'una web o un bloc, és que, normalment, perdem també el contacte amb aquella persona que havia entrat a casa nostra mitjantçant l'ordinador...Una abraçada i paciència: Joan Josep

Josep Gironès Descarrega ha dit...

Les antenes que estan plantades en espais emblemàtiques haurien d’estar clavades en alguna delicada part de que les ha projectat i de qui ho ha permès, per torns.

jaka ha dit...

bona tarda Olga !!!

Que be que estàs per aquí !!!

Una abraçada,