CEL A LA TERRA


14/15 – 7 – 10

*

Molt del sotabosc i les vores de camins per on passem estan entapissats de blau, com si el cel es reflectís a la Terra tal com ho fa al mar. Són diferents les flors blaves que hi ha, i diversos els matisos, encara que correspongui a vegades a les mateixes flors, segons rebin més o menys claror. Aquesta és una humil brunel·la, que es reprodueix més en blau però que també apareix en blanc.

A vegades no pots evitar trepitjar-les, de tan abundoses com són, però procurem no fer-ho. Mentrestant canten les merles i els tudons, i algun gaig fa el crit d’advertiment, quan el sol muda a vermell i es prepara la boira del vespre. Llavors els senglars s’aquieten al nostre pas, invisibles en l’espessor del bosc més ombrós. Nosaltres caminem pel cel.
*
Fotografia de Vicenç Roca

2 comentaris:

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

Aquest és el somni dels humans de tots els temps: viure el cel a la terra. En els vostres passeigs bé que us hi aproximeu, us hi immergiu...

Helena Bonals ha dit...

Molt líric, tot el contrari de tocar de peus a terra excessivament.