TANGO




*
22/23 – 7 – 10

*
Asseguda en una pedra molsosa, a meitats de juny passat admirava diversos exemplars de castanyers i d’alzines sureres. Com que el bosc és una gran font d’inspiració per a mi, amb els personatges camuflats que hi arriba a haver, vaig trobar de seguida aquesta parella tanguista. Reconec que el dibuix negre resulta groller, però com apunt és efectiu per fer entendre allò que jo imaginava. Cadascú que se’ls vesteixi a la seva manera, com el nen que pixa, de Brusel·les, que cada dia me’l disfressen.

Al bosc se m’ocorren sempre els poemes de El Gaitero de las Peñas (Feroces), i em trenco de riure mentre componc la rima. Després, a casa, potser no me’n recordo bé, però alguna cosa queda i l’arrodoneixo. Hi ha immensitat de formes antropomòrfiques, al bosc, i recollim les que podem: les animetes de pedra, sempre amb cara de patiment, com “El crit”, de Munch; ballarins i banyuts d’arrel de boix, etc. etc. ¡Que no es cremi el bosc, que hi ha poetes dins!
*
V. Roca / O. Xirinacs

6 comentaris:

Josep Gironès Descarrega ha dit...

Al bosc, igualment com a la pròpia vida, s'ha d'intentar copsar allò que ens envoltar i, si de cas, ajudar-se de la imaginació per aconseguir-ho.

Sílvia Tarragó Castrillón ha dit...

Imaginació al poder!!!!!

Manel Aljama ha dit...

El bosc i els núvols son un bon lloc per fer un exercici creatiu i si més no per deixar-se portar per les seves vibracions. Aquesta interpretació del tango la trobo molt divertida i ocurrent. També podia ser un drac de dos caps o potser una serp o com deia Saint-Exupéry, “un elefant dins d'un barret”. Ara que si en comptes de l'arbre m'agafo una pedra, només en tinc una pedra... o potser un ou?

Manel

Elisabet Pérez Besa ha dit...

Hi ha éssers fantàstics que s'oculten al bosc, al cel i a les rajoles de casa. Tot i que alguns es deixen veure sovint. Com aquella bugadera que porta la roba a rentar al riu i que s'està al terra del lavabo. Deu ser un vestigi d'una alra època :)

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

Com que la Naturalesa és un ésser viu, o, si voleu, una multiplicitat d'éssers vius, la imaginació se'ls imagina com vol, que per això és la imaginació!

CALPURNI ha dit...

Ja ho havia dit en un comentari anterior: Olga ets una gran observadora.
Salut.