GISELA I ELS PEBRASSOS


*
25 – 7 – 10

*
Ahir, dissabte, va ser un dia de belles coses. La néta Gisela recollia pebrassos al final del bosquet de casa, no hi ha altra varietat, per ara. Menjàvem la deliciosa planxa de poma i la ben guarnida coca d’espinacs que fan al forn d’aquí, famós al món sencer per les seves magdalenes. De tarda anàvem a La Mussara passant a peu per un agradable camí ple de verd al mig del bosc: la vista allà és imponent sobre tot el Camp de Tarragona: les ciutats adormides en la distància, les blaves serralades que les limiten i un bassal de granotes que farien sospirar en Boada, el dibuixant. La lluna acompanyant la nit plàcida... i somnis feliços.
*
Foto V. Roca

7 comentaris:

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

Aquest paisatge que t'és donat contemplar és com la glòria. No és un paisatge acabat com de postal suïssa, i aquest és el seu atractiu.

Arare ha dit...

La teva descripció és tan deliciosa com bonica la Gisela!

Josep Gironès Descarrega ha dit...

Hem de ser conscients de que gaudim de grans privilegis.

Clidice ha dit...

que en tinguis molts de dies així :)

Joan Josep Tamburini ha dit...

Quan vivia a Cambrils, un dels llocs que em servia "per escaparme" era la Mussara. De fet Tarragona està rdejada de llocs fantàstics. Una abraçada: Joan Josep

helena arumi ha dit...

Fa sensació d'estiu, de pau, de temps que s'atura - ni que sigui un miratge - de miracle quotidià, d'amor cap als éssers estimats, al capdavall, de vida ben viva.

Manel Aljama ha dit...

Que tinguis molts dies així.
(la fotografia, com el text transmet tendresa)
Manel