¡ AI, L'ORDINADOR !


*
L’ordinador se’m va quedar negre i no pas pel sol. No funcionava de cap manera. Em vaig sentir com Eva expulsada del paradís dels internautes.

Declaro que m’he tornat addicta al blog, i avui ha vingut el tècnic que, amb unes quantes manipulacions, m’ha tornat l’alegria a la cara. ¡Gràcies Pep!

La lentitud telefònica és la mateixa, però l’avaria no era greu.

He aprofitat per llegir els diaris endarrerits que m’han pujat de Tarragona. Al meu voltant hi ha una efervescència encaminada a la manifestació del dia 10 i a la força creixent de la societat civil en les seves decisions cada vegada més madures, més decidides. De Mont-roig del Camp, on viuen el fill, la jove i la néta, hi acudiran dos autocars. Van treballar molt per la votació del Dret a Decidir i van obtenir alts resultats. A l’inrevés de Miami, que depèn de Mont-roig i és feu de l’actitud contrària. Ai, les divisions... I ara que se’ns barallin per una pancarta... En continuaré parlant.

*
L’Expulsió del Paradís, de Miquel Àngel.

9 comentaris:

Joan Josep Tamburini ha dit...

Els que coneixem la regió, sabem per què els de Miami són contraris...El més trist són el cúmul de mentides que s'están dient...Qui no viu aquí deu creure que óm pitjors que en Hitler amb els jueus...Esperem que les aigues tornin a la llera, que els polítics tinguin seny i, sobre tot, que no perdem la unitat. Una abraçada: Joan Josep

Núria Talavera ha dit...

a mi també em va passar, Olga, un bon dia la pantalla negra... ups... quina angoixa blogaire... jo no vaig tenir tanta sort i vaig arrossegant-me encara per casa amb un miniordinador portàtil...

bons dies d'estiu

Clidice ha dit...

vaja! això sí que és un drama! quan se'm va morir l'últim pc gairebé em poso dol! quina angoixa! :) i sobre la manifestació, hi anirem, però cal veure com es capitalitza tot plegat, perquè la majoria que hi aniran després són capaços de votar cada cosaaaa.

Lluís Bosch ha dit...

Aquestes avaries de l'ordinador ens desconcerten, perquè ja hi estem tan habituats que l'aparell s'ha convertit en un òrgan del cos. Jo crec que l'avaria del PC s'assembla ja a una malatia del cos: no pensàvem que es pugués espatllar l'estómac, per dir una cosa.

Sobre la mani i demés, hem d'acceptar el món líquid de Baumann, i entendre que buscar "unitats" avui té poc sentit.

Arare ha dit...

Ui! L'ordinador!
Va molt bé (però molt, eh?) tenir un informàtic de capçalera, com el teu Pep o el meu Pere. :)

Quant a la manifestació... veient les baralles pel protocol (que ja sé que són peccatta minutta, però a mi em fan posar nerviosa) se m'en van les ganes d'anar-hi.Em sento manipulada fins i tot per un tema de decisió pròpia, coi!

Una abraçada i benvinguda de nou al món informàtico-blogaire (què faríem sense el teu blog, eh? eh? eh?)

Olga Xirinacs ha dit...

Gràcies per la solidaritat, bons blogaires (i bones).
Sóc dona de fe no crec que el meu ordinador s'hagi d'espatllar mai, és una impossibilitat biològica d'acceptar-ho, així d'ingènua em reconec.
Per sort, fins ara el Pep ha fet els "miracles". Que visqui llarga vida.
I els amics blogaires /i amigues/ també.
Pel que fa a banderes i pancartes, ¿quan el poble sobirà farà el que li demana el cos?

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

Amb consciència de manipulació per part dels partits polítics, aniré a la mani. És el que el cor em demana i això faré per dignitat. I a l'hora de votar, decidiré, ja ho crec: regeneració.

Judit ha dit...

Veig que ara l´ordinador ja funciona, felicitats!

Saps que passa Olga? que tenim tanta informació que de vegades costa destriar el gra de la palla. Per això, crec que és molt important fer una selecció del que llegim, veiem o escoltem deixant que el nostre cervell processi aquesta informació i el nostre cor ens arrossegui.
Un petonet desde Mont-roig, molt apropet dels "teus" =:)

Josep Gironès Descarrega ha dit...

L'ordinador, sense unes mans que el facin funcionar, no és gran cosa. I si calgués sabríem prescindir-ne.