"NO SEREM MOGUTS"


10/11 - 7-10
*
En el moment que escric aquest post, els assistents a la magnífica i colossal manifestació a Barcelona decideixen que no seran moguts. Com cantàvem als vells temps del "folk", amb la tossuderia i la fe dels negres espirituals, "no serem moguts". ¿De què? De les nostres conviccions i de la nostra personalitat.
La ciutat ha quedat atapeïda de gent que, en la impossibilitat de poder avançar per la gernació assistent, ha optat per omplir també els carrers paral·lels. L'esperit és festiu i ferm, la gent de totes edats salta, balla, canta i crida, somriu, fa voleiar banderes i pancartes, gegants i globus: una festassa de color i de bona voluntat.
Sí, és un somni. Però a la Història, la gran Història, alguns somnis també s'han fet realitat.
*
A la fotografia documental de la tarda gloriosa d'avui, dos sants que, pacients, porten llibres i beguda a la manifestació mentre s'esperen perquè avanci.
*

8 comentaris:

Sílvia Tarragó Castrillón ha dit...

Ha estat el primer cop que anava a una manifestació (no suporto les aglomeracions) però avui havia de ser-hi. Com diu la Teresa Costa-Gramunt al blog de la Júlia Costa, les manifestacions a més de la cara reivindicativa han de tenir una de simbòlica i el símbol de la manifestació d'avui vol dir: Hi som.

Arare ha dit...

Siguem romàntics: hi ha d'haver un abans i un després de la manifestació d'ahir!

Visca Catalunya lliure!

Josep Gironès Descarrega ha dit...

Els objectius més difícils es poden aconseguir a base de convicció, mentre que les guerres es guanyen amb una bona intendència. Per l’empresa que ens espera, tenir els sants de cara en serà un bon ajut.

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

La festa era a fora, al carrer.
Però també era a dins: l'ànima col.lectiva s'expressava.

Clidice ha dit...

no hem de permetre que els "nostres" escèptics ens espatllin el benefici col·lectiu d'un acte com el d'ahir. Som un poble mesell de tantes plantofades que ens han donat, i això fa que siguem nosaltres mateixos el nostre pitjor enemic. La manifestació d'ahir ens ha de fer adonar que, si volem, podem.

Albert B. i R. ha dit...

La manifestació d'ahir va ser una injecció d'autoestima. Molts que ahir no ho veien clar, avui no en tenen cap dubte.

Mon ha dit...

I jo que als 70 demanava "Volem l'Estatut" ahir vaig cridar un No a l'Estatut, però un si a la independència i jo em pregunto: Els temps estan camviant?

anna serrat ha dit...

de cap manera ens podran treure l'orgull de Ser i Sentir-nos Catalans. SOM i SEREM, tant si es vol, com si no es vol.

Visca Catalunya