"¡ AMARIA !"


*
Mont-ral, 31 de juliol/1 d'agost - 10
*
Els pagesos fan saber que deixaran les portes obertes dels seus magatzems agrícoles per evitar que la plaga continuada de lladres les esbotzin.

Ara mostro una porta oberta, una entrada i una eixida amb propòsit ben diferent: recordar el temps que es deixaven les portes obertes, encara que aquesta és de juliol del 2010.

A Rubí vaig passar 25 estius llargs de la meva vida amb la iaia Lola, que era del poble. Sovint m’enviava a comprar alguna cosa: els ous frescos al pagès aquell; verdura al pagès altre; vi al de més enllà; iogurts que feia una dona més avall. Les portes, si no eren obertes com aquesta de la foto, no eren pas tancades amb clau. S’entrava i es deia, ben fort: “¡Amaria!”, contracció d’Ave Maria. En general, la gent de la casa era dins o a l’eixida, com la que es pot veure al fons de la fotografia: hi tenien corral, jardí, potser una mica d’hortet i tot. De manera que anaves avançant i cridant “¡Amaria”!, fins que sortia algú a veure qui entrava i què volia. Ous encara tebis del galliner, que ens feien passar per les parpelles per curar; olor profunda de les bótes de vi; la llet dels iogurts... L’eco de l’Ave Maria l’absorbien les parets de la casa. No es deia “bon dia” ni “Déu vos guard”. Em vaig acostumar a l’”¡Amaria!”, i ja l’hauria perdut als plecs de la memòria si no fos que l’amig blogaire Josep Gironès va posar la foto d’una dependència agrícola amb la porta oberta per mostrar l’interior. Però jo parlo de les cases on es vivia. I on es viu. No sé què hauria dit com a salutació si hagués hagut d’entrar a la bella casa que mostra aquest blog, o en altres que també eren obertes a Vilaplana. La confiança dels habitants es presta a desitjar-los una benaurança.
*
Portal, entrada i eixida a Vilaplana, estiu 10. Foto V. Roca
*

4 comentaris:

Francesc Mompó ha dit...

"Quistací" era el crit que féiem al poble quan entràvem també a alguna casa. I des del fons del corral, l'ama ens contestava: "Avant qui siga". En una novel·la ho vaig deixar fixat en una escena.
Evidentment eren altres temps; ara ens toca tancar-la amb pany i forrellat.
Bon estiu Olga.

Josep Gironès Descarrega ha dit...

Les malifetes d'uns quants brètols ens han espatllat alguns bons costums, com deixar les portes obertes; amb tot, crec que la bona gent continua sent majoritària.
Sobre els focs, tinc la sensació que no s'aturaran.

Arare ha dit...

A casa, quan era petita, també hi havbia semprela porta oberta i recordo les veïnes que entraven dient "Amaria" o "Delaguard", variant del Déu vos guard de tota la vida.

Als vaixells amics, quan hi ha alguna cosa per arreglar (en un veler sempre hi ha un nap o una col) els capitans es truquen per ràdio i diuen "Avariaaaaaaaaaaa", senyal inequívoc que al proper port es reuniran per tractar d'arreglar el que sigui al vaixell que toca. I si no hi ha cvap avaria, de vegades se l'inventen! (aquests navegants...)

Arare ha dit...

oichs, Olga, perdona les faltes (més que faltes, errades per teclejar massa de pressa)