BELLESA IGNORADA




*
8/9 - 7 - 10

*
En la profunditat del bosc, vora el Barranc dels Senglars, hi ha un petit paradís d’herba exuberant, amagat entre un cercle d’arbres, que guarda el lliri martagó (Lilium martagon) (1). Aquest any n’hi ha de l’alçada d’una persona i ara comencen a florir. És una joia per als observadors atents.

Més a l’abast, també als marges de camí, la preciosa silene (silene acaulis)(2) arrapada a terra, ofereix els seus petits i perfectes poms, diminutes mates que alegren els ulls del caminant. El bosc, agrest i a vegades ferotge, conté delicades miniatures i esplèndides floracions. La majoria de nosaltres ens permetem ignorar-les. Altres, pocs, les tenim com un tresor. La Terra n’és plena.

*
1- Lliri martagó.
2 – Silene.
*
Fotos Vicenç Roca

9 comentaris:

Joan Josep Tamburini ha dit...

Sóc biòleg i la meva millor amiga es professora de botànica a la UA de Bellaterra (així l'anomenavem quan estudiava i així la seguiré nomenant. Però la botànica mai va ser el meu fort encara que m'agrada. En aquells temps em tirava més la genètica...Com vaix començar els estudis universitaris a Girona, allà feiem moltes sortides botàniques. Disfrutàvem adonant-nos de que hi han moltes belleses anònimes, perdudes pel camp. Una abraçada: Joan Josep

CALPURNI ha dit...

Es nota que eres una bona observadora i que estàs gaudint dels passejos per l'entorn.
Les fotografies són belles com ha de ser el camí.
Salut.

Arare ha dit...

De vegades tenim la bellesa tan a l'abast de la mà que ni ens n'adonem! a veure si rescato unes fotos semblants a les teves que vaig fer a Frioul... sóin quatre herbetes amb quatre floretes, però és bellesa pura!

Sílvia Tarragó Castrillón ha dit...

Fa molt de temps que penso això, que la majoria de coses belles i importants passen desapercebudes. Vivim en un món al·lienat.

Sílvia Tarragó Castrillón ha dit...

ALIENAT, perdó.

Olga Xirinacs ha dit...

Us felicito, amics, perquè sou sensibles a la bellesa senzilla. És a dir, si parlem en veritat, no tan senzilla, com ja deu saber el biòleg, perquè cada element té la seva complexitat, i això encara meravella més.
Gràcies.

Josep Gironès Descarrega ha dit...

És possible que, acostumats com estem a les plantes de jardineria, sovint se’ns passin per alt totes les meravelles naturals que es troben pel territori més rural.

Clidice ha dit...

Aturar-se al davant d'unes flors i mirar-les atentament poden donar-nos la mesura de l'enormitat de la vida. És un esport, no de risc, molt recomanable :)

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

La bellesa és en l'harmonia, i aquestes flors (de les quals t'has preocupat de saber el seu nom propi!) la mostren tant en la seva senzillesa com en la seva esplendor.
A mi em fascinen. Quan era nena i el pare ens duia a passejar a la Font de Can Caralleu (més amunt de Sarrià), en collia i les portava a la mare, que les posava en un gerro.