Mont-ral, 29/30 – 7 – 10
*
Quin rebombori, quin repicar de mordasses tot al voltant de casa nostra. Ja feia dies que l’Ostixec estava inactiu, potser per la calor, això que el tenim ben protegit i ell ja busca els racons millors de la casa.
Però quan va saber que el Parlament català havia prohibit les “corridas”, va saltar d’alegria entre bassals d’aigua a terra. De seguida va convocar la seva cosina Ostimeta i un foraster rus que es diu Ostilow, de la casa del costat. El cas és que eren una colla i, després d’un llarg viatge, es van presentar a la plaça de Navamorcuende on, en aquell moment, el públic nombrós contemplava la sortida de la camarilla en formació perfecta segons aquesta làmina històrica.
Allò era un desori abans no es van adonar que un grup de llamàntols, desconeguts en aquella terra de secà, els atacava ferotgement amb les mordasses rabioses. Crits i desorientació general. Quan la Guàrdia Civil ens va avisar, perquè tots els nostres llamàntols amics porten xips, ens temíem el pitjor: els couran i apa adéu. Però sembla que no es deixaven agafar, mossegaven i punxaven, i amagadets sota les grades van esquivar els mossos de plaça fins que vam comissionar una família de gestors d’allà que els van recollir i protegir. No cal dir que tot i resultar escrostats alguns dels llamàntols, l’alegria va ser general tot el viatge de tornada a casa. Sempre hi haurà places castellanes on puguin anar a celebrar les seves venjances toreres. ¡Visca!
*
Il·lustració de Perea per a l’àlbum “¡A los toros!”.
*
7 comentaris:
Hi vaig pensar tot seguit en l'Ostixec. Ara potser les dietes de desplaçaments seran més substancioses però :)
Que tinguis un bon agost, jo desapareixo fins al setembre, espero :)
Com va l'estiu? una salutació des de sota la fresca (no gaire) ombra del garrofer
bon estiu!!!
Hola, Clídice, he intentat fer-te un comentari algunes vegades però el blog no m'ho permet... quines punyetes.
¿Vols dir que no tindrem notícies teves? Doncs descansa, que ja et mereixes un repòs almenys un cop l'any.
Que tot et vagi molt bé. Sigues feliç.
*
Mon, ben retornat. Vau fer molt bona feina, a Mont-roig, pel 10...
I de fresca, tot i ser aquí dalt, ben poqueta, però un respir sí que hi és, almenys de nit. Escric aquí perquè la infecta connexió telefònica no em permet accedir fàcilment als blogs amics.
Bon estiu.
És curiós que, amb la por que els rancis tenen als atacs de banyes, defensin les curses de braus com a “fiesta nacional”, quan ni es festa ni agrada tothom.
Llamàntols al poder!!!
deu ser l'única "cultura" d'occident que al seu símbol nacional el torturen, el dessagnen i l'esbudellen. No ho acabo d'entendre. Dec ser justet.
No ets justet, no, Joan, tens molt d'encert en el que dius i ja ho faré córrer.
Josep, ahir vaig menjar llamàntols a La Boella... pobrets.
El comentari de Josep m'ha fet pensar ... potser els americans i anglesos fem alguna cosa semblant amb els nostres "simbols nacionals". Primer fiquem a Britney Spears o Michael Jackson o David Beckham (o inclos Charles i Diana) dalt de tot, en un pedestal, i despres els "matem", enfonsant-los, si podem , fins que acaben derrotats ..... es clar, entre la diversió de "torturar celebrities" i la de matar bous, queda molt d'espai. Em quedo amb Hollywood ;)
Bé, que continuis passant bon estiu, i que els bous puguessen respirar més tranquils ara!
Publica un comentari a l'entrada