*
2.5.10
*
Verda la porta de maig, com els brots que mou el vent i com l’aire que prendria el barret de la noia si no hi clavés una agulla de maragda. Maig de perfum de muguet, alhora planta de sort i de verí, mortal i delicada ‘convallaria majalis’, el lliri de la vall, que escrivia Balzac
Noia de primavera que surt per la porta de les roses, les falcies i les orenetes acostaran el seu vol per mirar-se als seus els ulls mareperla, reflex del núvols flonjos. Seda groga a la cintura, com la que vestia Carlota a Weimar, tan lúcida i inspiradora d’amors suïcides. Thomas Mann, Goethe, Weimar, Werther... Aquells aires verds sota el ginkgo fet portar del Japó pel poeta, qui sap si arribaran a la noia que es disposa a sortir. Potser no sap ni qui és Carlota. Llàstima, perquè s’hi assembla. Ella deu ser francesa i porta un ram de muguet al pit, perquè li doni sort en la seva minúscula bellesa.
Verda la porta de maig, com els brots que mou el vent i com l’aire que prendria el barret de la noia si no hi clavés una agulla de maragda. Maig de perfum de muguet, alhora planta de sort i de verí, mortal i delicada ‘convallaria majalis’, el lliri de la vall, que escrivia Balzac
Noia de primavera que surt per la porta de les roses, les falcies i les orenetes acostaran el seu vol per mirar-se als seus els ulls mareperla, reflex del núvols flonjos. Seda groga a la cintura, com la que vestia Carlota a Weimar, tan lúcida i inspiradora d’amors suïcides. Thomas Mann, Goethe, Weimar, Werther... Aquells aires verds sota el ginkgo fet portar del Japó pel poeta, qui sap si arribaran a la noia que es disposa a sortir. Potser no sap ni qui és Carlota. Llàstima, perquè s’hi assembla. Ella deu ser francesa i porta un ram de muguet al pit, perquè li doni sort en la seva minúscula bellesa.
*
*
*
Collage d'OX
5 comentaris:
Que precís i ben expressat, he sentit la història endins, com si estigués succeint.
Un plaer dels grans!
Una abraçada, Olga!
Poètica descripció.
L'any passat, a París, em van oferir un ram de muguet... Em vaig sentir com la noia de la porta verda!
El collage té tanta força visual com el text literari, dignes de qui els signa.
Gràcies pels regals.
Publica un comentari a l'entrada