*
Va ser massa gros. La càmera d’un afeccionat va poder captar l’instant i per això el podem reproduir.
Tot un “tablao” flamenc es va veure sorprès per l’acció enèrgica del nostre llamàntol Ostixec. Aquest que, com és sabut de tots, l’emprèn contra el primer torero que troba, va arrossegar amb la seva enorme mordassa el torero Carvantinho de Bragança, que amenitzava una vetllada castissa. Ostixec, amb toro i torero, va deixar “pasmaos” els assistents a la festa, que no sabien reaccionar. Amb aquest ja van sis toreros que hem hagut de rescatar i retornar a casa seva; ens consta que algun dels “diestros” o matadors ha renunciat a l’ofici i es dedica a recollir excrements de toro de les places.
Mentrestant, i molt tranquil·la, veiem a les alçades la musa de Carvantinho de Bragança, Rosita de Coimbra, que s’ho mira des d’un paneret de figues.
Tot un “tablao” flamenc es va veure sorprès per l’acció enèrgica del nostre llamàntol Ostixec. Aquest que, com és sabut de tots, l’emprèn contra el primer torero que troba, va arrossegar amb la seva enorme mordassa el torero Carvantinho de Bragança, que amenitzava una vetllada castissa. Ostixec, amb toro i torero, va deixar “pasmaos” els assistents a la festa, que no sabien reaccionar. Amb aquest ja van sis toreros que hem hagut de rescatar i retornar a casa seva; ens consta que algun dels “diestros” o matadors ha renunciat a l’ofici i es dedica a recollir excrements de toro de les places.
Mentrestant, i molt tranquil·la, veiem a les alçades la musa de Carvantinho de Bragança, Rosita de Coimbra, que s’ho mira des d’un paneret de figues.
*
*
Collage d'OX
6 comentaris:
ja se sap, les muses no tenen ànima i a "torero muerto (o segrestat per un llamàntol), torero puesto"
I és que la mediterrània té això, que cria llamàntols molt assenyats.
Una abraçada
Salut i Terra
En un país de toros i toreros a l’arena, a més d’“apoderaos” i altre bestiari que s’ho miren des de la barrera, sort tenim al poder disposar de llamàntols justiciers com Ostixec.
Que vigili aquest llamàntol...No sigui que acabi a la caçola. Els temps són dolents per aquestes bestioles. Una abraçada: Joan Josep
Res no sabríem de les "històries de llamàntols" sense la seva cronista, que les escriu i les il.lustra amb veritable imaginació.
El paneret de figues és fantàstic!!!
Publica un comentari a l'entrada