*
6.5.10
*
Ella ha viscut sempre davant del mar. Quan era adolescent anava a un estudi de pintura, on li van ensenyar a dibuixar i a pintar a l’oli. Agafava la seva caixa de pintures i, com que no en tenia prou amb veure el mar des de casa, també el pintava. Llavors els dies tenien colors intensos i es respirava primavera en comptes de fuel. La noia del retrat no és ella, perquè a ella ningú la va dibuixar pintant, i ja li hauria agradat, ja. Com passen, les hores, quan pintes... No t’adones del temps i vols continuar i continuar, com quan ara, de gran, retalla el paper amb què fa els collages. No se n’adona i ja ha d’anar a fer el dinar; no se n’adona, i ja és fosc.
Pintar i compondre figures i estances representa meditar sobre la vida, en soledat i silenci. Escriure també: contemplar, imaginar, fer realitat una idea. No te n’adones, i ja ha passat la vida.
*
*
Collage d’OX
5 comentaris:
Ai, que ràpida passa, la vida...
Sortoses les persones que, com la nostra pintora, tenen la vida plena de molt variats i enriquidors continguts.
Rectificació: ahir, equivocadament, vaig felicitar-te pel teu aniversari. Demano disculpes, però el dia 11 ho faré correctament.
però l'important no és que passi? que hi siguem per explicar-nos-ho? :)
La pintora, l'escriptora, quan pinta, quan escriu, entra en el temps etern. Passa, sí, però ella el viu de manera intemporal, oi?
(Emportada pel desig de felicitat envers l'amiga, jo també et vaig felicitar a deshora; ho faré en el seu dia, com el Josep)
T'has descrit molt bé. Sí, la vida passa en un sospir, però l'has viscuda plenament. Una abraçada: Joan Josep
Publica un comentari a l'entrada