*
5 - maig - 10
*
Una tarda tenebrosa, ja al capvespre i mort el dia, la calavera de l’escriptor que, si us hi fixeu, porta lletres a l’os i tot, surt a navegar amb l’Home Sense Cara i amb el Manc de La Mussara. Aquests dos últims viuen junts perquè rimen. El Manc de La Mussara es refresca els peus a l’aigua negra com tinta de sípia i la calavera de l’escriptor somriu pensant poemes venjatius:
“Hisseu la vela de verat, que el cel retrona,
fosca la nit del pescador que el llamp esberla:
ofegats dels set mars, porteu-me, sobre l’ona,
de vori una corona i un tron de mareperla. “
“Així els meus enemics naufraguin en tempesta
i els destrossi, voraç, la gola del tauró:
l’Home Sense Cara ja es vesteix de festa,
i el Manc de La Mussara canta una cançó. “
D’aquesta manera tots tres personatges passen la vetllada tranquil·la a les fosques aigües. Els pescadors de nit i la gent que viatja als mercants i als iots, sent de tant en tant com canten i com riuen els navegants fantasmes, i s'esgarrifen, però no els arriben a veure mai. Per això us ho explico.
*
*
Collage d’OX
5 comentaris:
Un text amb doble lectura, els personatges són arquetipus... Així obren els clàssics.
Avui, després de la pluja i el vent de dies passats, amb el sol que intenta obrir-se forat entre els núvols, era un bon dia per explicar un altre tipus de singladura. I més quan avui és el teu aniversari.
Moltes felicitats, que sigui per molts anys i que siguin bons.
sempre hi trobes personatges com aquests a la nit que t'has de moure pel món. No els veus mai, però els pots sentir i un calfred et recorre l'espinada :)
Oh, el teu aniversari!
Que siguis feliç... Abraçades
Agraeixo felicitacions, però el meu aniversari és el dia 11, encara que no el volia pas fer públic... Però algun diari el sol anotar.
Publica un comentari a l'entrada