*
18.5.10
*
Sóc afortunada. Les meves amistats em porten flors i, com que em sap greu que els rams es panseixin, per allò que tot el que és bo s’acaba, els retrato. Així les flors viuen amb mi, esplèndides siguin de la mida que siguin. Agraïdes mil vegades amb paraules i somriures. Aquí teniu algunes de les flors de primavera. Són una conversa muda i continuada.
*
*
Sóc afortunada. Les meves amistats em porten flors i, com que em sap greu que els rams es panseixin, per allò que tot el que és bo s’acaba, els retrato. Així les flors viuen amb mi, esplèndides siguin de la mida que siguin. Agraïdes mil vegades amb paraules i somriures. Aquí teniu algunes de les flors de primavera. Són una conversa muda i continuada.
*
Fotos d'OX
5 comentaris:
Permet-me que m'emporti el ram de margarides...
avui ha mort un amic en un accident de tràfic. Després de la primera reacció, de negació i desesper... he recordat les teves reflexions sobre la mort. M'ha tranquil·litzat.
Olga, no som res... gràcies per les margarides.
Les flors, igual que altres presents, són petits detalls amb els quals els teus amics intentem destacar algun moment de la nostra relació, els instants que l’art i l’amistat ens han unit. I els detalls passen però la resta queda.
Belles flors que la primavera regala, i que els amics i amigues regalen!
Abans no m'agradaven les flors tallades, m'entristia veure-les marcir-se. Però vaig entendre que és un procés inherent a la vida, que tot és efímer. Ara les aprecio encara més. Trobo que es una bona idea retratar-les. Enhorabona per tenir tantes amistats florals.
Arare, sento molt la teva pèrdua. Fa uns mesos un amic va morir de forma sobtada i es passa molt malament. Aprofita i gaudeix de les margarides.
Publica un comentari a l'entrada