*
10-5-10
*
Ahir, al mercadet de llibres vells, hi havia un volumet religiós, sense nom d’autor, que portava per títol “ Ábrete al amor”, amb tot de coloms espirituals dibuixats. Com a lema el trobo fantàstic. ¿Per què ens hauríem de tancar a l’amor, si l’amor exigeix obrir-se? Tot amor és religiós, perquè el verb religió, en el seu origen ve de lligar. Tot amor neix del cervell, la part més noble, diuen, del cos, encara que jo no ho crec, perquè si és veritat que Déu ho ha creat tot, ¿per què havia de fer parts innobles, ofensives i fastigoses? De les seves mans tot havia de sortir bo i santificat.
Tinc un llibre, també religiós, que es titula “Sangre... gota a gota”, així, amb punts suspensius. En efecte, els degotalls de sang són molt presents a la doctrina cristiana i a l’amor, que també se sol associar a la sang. Sang vessada, sang beguda. En els seus inicis i en el seu final, perquè tot final deixa el cor sagnant. Avui, però, només volia deixar constància del consell d’obrir-se a l’amor. Joan de la Creu (a la pintura), va escriure molt sobre l’amor i va deixar aquell pensament memorable: “a la tarda de les nostres vides només serem examinats en l’amor.”
*
Tinc un llibre, també religiós, que es titula “Sangre... gota a gota”, així, amb punts suspensius. En efecte, els degotalls de sang són molt presents a la doctrina cristiana i a l’amor, que també se sol associar a la sang. Sang vessada, sang beguda. En els seus inicis i en el seu final, perquè tot final deixa el cor sagnant. Avui, però, només volia deixar constància del consell d’obrir-se a l’amor. Joan de la Creu (a la pintura), va escriure molt sobre l’amor i va deixar aquell pensament memorable: “a la tarda de les nostres vides només serem examinats en l’amor.”
*
*
Collage d'OX
5 comentaris:
Oh, avui els nostres posts en certa manera estan agermanats... Són boniques, aquestes coincidències.
A l'Amor se li ha de fer lloc amb el sacrifici de l'ego, com mostren els místics.
És cert el pensament que esmentes en darrer terme. A la vida, tot el que no sigui amor i bonhomia, és simple brossa que ens neguiteja.
En religió es gosa posar-ho tot dins el mateix sac de l'amor... i llavors fan barbaritats en nom d'aquest amor...
ai, obrir-se a l'amor... però a quin?
;)
Amor tan sols hi ha un.Amb majúscules. L'Amor a Déu. I com Jesús ens va mostrar clarament, encara que ho oblidem continuament, a Déu sols el podem trobar en els Homes. Doncs totes les barbaritats que fem en nom de Déu que fan mal als Homes, no són Amor...Una abraçada: Joan Josep
Mira veus, jo també li he deixat un present a l'església avui.
Una abraçada
Publica un comentari a l'entrada