HISTÒRIES DE LLAMÀNTOLS - 14


*

No podia ser d’altra manera. Quan el nostre llamàntol Ostixec es va assabentar que a la plaça hi havia un torero embolicat en bandera catalana i amb barretina, no va poder suportar l’ultratge al nostre símbol nacional. Ell sap que els toreros són torturadors sanguinaris i maten toros de mala manera. La seva consciència el porta a enfrontar-se als toreros i treure’ls de la plaça arrossegats i mossegats per les potents mordasses. Aquesta vegada es va fer acompanyar de la seva cosina Ostimeta.

Així li ha passat al torero Carallotet d’Arbeca, que es va atrevir a presentar-se a la plaça fent befa dels nostres símbols. En aquesta plaça feia temps que no es torejava, però els amants de la “fiesta nacional” havien muntat una bon pollastre, com es pot comprovar. La xicota de Carallotet d’Arbeca, Maria Dolores Dalealpedal, es mira Ostixec amb desdeny. Mentrestant, se celebrava un concurs de flamenc a la Punta del Miracle.
*
*
Collage d'OX

5 comentaris:

Josep Gironès Descarrega ha dit...

Cada vegada queda més clar que el llamàntol Ostixec pot esdevenir una mena de Carrasclet que ens deslliuri d’elements culturalment perniciosos, i més si està acompanyat per sa cosina l’Ostimeta, amb característiques pròpies de l’Agustina d’Aragó, qui, com se sap, era de Barcelona.

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

L'Ostixec, que té un cor intel.ligent, s'enutja quan es trepitgen els símbols. Té consciència del que cal preservar,
la resta, per més que pesi materialment, és efímer.

Clidice ha dit...

i que carallot en Carallotet! ara, quan veig un llamàntol li dono expressions per l'Ostixec, per si són parents :)

Joan Josep Tamburini ha dit...

La Dalealpedal que no es miri al llamàntol amb despit, que li pót donar una bona moçagada. Una abraçada: Joan Josep

Arare ha dit...

Em sembla que quan em mengi un arròs de llamàntol ja no serà mai més el mateix...