PASSOS PERDUTS


*

Comença un dia. A la Lisboa que els escriptors esmenten amb un record de nostàlgia infinita, el tramvia de sempre recomençarà la baixada espectacular fins els mercats i el port. A qualsevol lloc del món, unes cames dibuixaran els passos del dia. No cal que siguin estilitzades, encara que als diaris, revistes i tele només veurem aquestes, com una mentida més del viure. Darrere de les fotos i del desig, invisibles, entre la indiferència del món, hi som nosaltres, amb els nostres passos perduts, infinits, cansats.
*
*
Collage d'OX.

8 comentaris:

l'agutzil de Rocaura ha dit...

De moment, vivim i ens podem moure, i pensar, que ja és molt.

Jesús M. Tibau ha dit...

els nostres passos a la nostra mesura

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

"Passos perduts", expressió exacta i simbòlica del nostre pelegrinar, ja que els humans som éssers en trànsit.

Clidice ha dit...

i que bonic que és pujar al 28 i que et passegi per l'Alfama! és ben bé una màquina del temps aquest tramvia! :)

CALPURNI ha dit...

El passos perduts com l'aigua que no torna a passar dos vegades pel mateix lloc.

Joan Josep Tamburini ha dit...

A mi m'agrada pensar que cap dels nostres passos és "perdut". Ell no permet que es perdi ni una engruna. L'Anacoreta deia l'altre dia que Ell coopera en tot el que fem. Aquell pas que esn semble perdut...segur ha tingut algún fruit. Encara que no ens adonem. Ni falta que fà. Una abraçada: Joan Josep

helena arumi ha dit...

"...hi som nosaltres, amb els nostres passos perduts, infinits, cansats."

Sí, per què no volem dir-nos la veritat? perquè no ens agrada? som lletjos i mediocres? per què hem somiat castells de sorra que no duen enlloc?

un petó molt gros.

edurnebeltz ha dit...

Passos perduts
buscant entre les ombres,
cercant la veritat.
Foc de nit,
llum que il.lumines
la foscor de la nit
i les passes incertes.
Ara que et cones
no em deixis viure mes
en falses i.lusions.