VENTURES I DESVENTURES


*

Truquen a la porta. Com una aparició, es presenta Joan Torrell amb un gran ram de flors i un cistell de palosantos del seu jardí. Somriu. L’home que baixa de La Torre de Fontaubella, que porta als ulls blaus tota la netedat del paisatge i la fortalesa de la Mola de Colldejou, ha agafat el tren a Falset i ara és aquí. Des de l’estació d’autobusos ha pujat tota la Rambla guarnit com un personatge virgilià, bucòlic. Virgilià empeltat de gnom familiar, per tants anys com ha viscut a Londres.

Esmorzem, xerrem, fotografio les flors i les fruites i li ensenyo el procés que seguiran fins sortir al blog de demà –avui-. “Ara les flors que em regalen són eternes”, li dic. Joan Torrell, de Reus, és un bon pianista que, a més d’oferir concerts, ha tocat als millors hotels entre Londres i Dubai. Aventurer, amb casa a La Torre, declara amb orgull que ha recuperat els millors clavells d’olor. En efecte, ara casa meva fa olor de clavells. I de magnífiques roses granat Chrysler Imperial. Joan toca un arranjament propi al piano i marxa cap al seu regne assolellat, on floreixen també les herbes d’olor que ha portat al cistell. Un bé de Déu.
*
*
*
Nota 1- Avui la connexió a Internet del meu ordinador s'ha negat a funcionar fins ara, com una mula vella i tossuda.
*
Nota 2- Alguns ja sabeu què és, però jo no ho sabia: el disc dur extern, la meva salvació, el magatzem de les meves obres de dibuix pacientment escanejades, de les meves novel·les, de fotos curioses i tot l'etcètera que vulgueu, es va "morir". No, no tenia còpies perquè em vaig pensar que aquell disc era la meva assegurança. A la botiga em van renyar per no haver-ho previst. Un bon tècnic, amic, m'ha salvat el contingut. No em vaig arribar a pensar mai que ho hagués perdut tot, perquè no em cabia al cap i hauria sofert un col·lapse. Ara ja estic avisada: a pagar i tot més o menys se soluciona.

8 comentaris:

Sílvia Tarragó Castrillón ha dit...

'Virgilià empeltat de gnom familiar', no m'estranya que t'inspiri, doncs, caldrien més persones així al món, que truquin a la porta per dur-te flors, fruites i un paisatge a la mirada.

M'alegro que hagi estat reversible el del disc extern. Viure i aprendre.

Josep Gironès Descarrega ha dit...

Les bones relacions personals porten aparellats presents, uns regals gairebé sense cost que tenen gran valor.
A nosaltres abans d'ahir ens van regalar un llibre.

Arare ha dit...

Si, Olga, els discs durs es poden morir... sort que els informàtics de capçalera ens els poden salvar (més o menys)

Boniques flors!!!

que bé, que et portin flors i et toquin el piano a domicili :)

Clidice ha dit...

clavells d'olor! quants anys fa que no n'ensumo cap! :) i si, res és per sempre, ni els discs durs :(

Olga Xirinacs ha dit...

M'hi ha que passen de llarg les amistats senzilles, encara que una persona no és mai senzilla i els patrons són molt universals. Tenim una manera reprobable de mesurar pel que "tens" o "figures" més que pel qte ets. Com que estic convençuda que podem aprendre de tothom, el present dels senzills se'm torna un petit tresor. És clar que això també està tipificat a l'evangeli, com tota actitud pràctica en la vida. Gràcies per escriure.

Joana ha dit...

Llegirte sempre és un plaer. És així com tu ho comentes, les persones valen pel que són, no pel que tenen i la senzillesa de les petites cose n'és un exemple.

Joana ha dit...

Acabe de llegir uns apunts d'un poema teu al Blog d'Helena, que em sembla un altre ram de flors.

bajoqueta ha dit...

Quin bon regal!

A mi em va passar un cop això de perdre fotos i tot, ara he aprés i cada pocs mesos faig una còpia de seguretat.