BOLETS


*
Aquest any no hem pogut anar a Mont-ral a collir bolets. Enyorada, copio fragments del meu dietari "Música de cambra" (Destino-exhaurit).
*
*
"Aquí és quan el bosc comença a ensenyar l'orella: sorprès en el seu descans i abaltit de son, el rovelló encara mig descargolat no ha tingut temps de fugir cap a les feines del dia. Gras i exuberant, llum de la terra, és un xic sorrut, fa els seus tractes amb poques paraules i demostra un alt concepte d'ell mateix. Imposa les seves condicions i es fa respectar; no sempre cedeix de bon grat, ja el coneixem prou.
(...)
" Ara entrem al radi d'acció de les mocoses o llenegues, tímides i escorredisses, que somriuen de biaix i ploren quan les collim. Saben que són les millors però s'estan de dir-ho. Prèviament a la collida recorrem l'herba amb un suau pessigolleig lleument eròtic, perquè per sospesar-les passem amb tendresa tota la mà en una dolça corba. No hi trobem cucs perquè són unes santes, feineres i matinadores. Són elles que preguen silencioses als racons profunds de la gran capella. El vent les molesta i s'apleguen discretes i flonges.
"Algunes llémenes s'ofereixen blanques i molsudes, un xic matusseres, amb les arracades penjant i els enagos desfilats de les vores. Si les puc trobar ben grasses no s'escapen de confegir un plat rialler i contundent.
(...)
" S'engega la processó de fredolics que tornen d'escola o de la City amb els barrets de reglament, de feltre polit i raspallat. Es donen la mà i conversen educats i amables. Els agrada la pluja i s'arreceren a les pedres. De vegades organitzen manifestacions pacífiques i passen pel mig dels camins.
"Els pebrassos són rústics, afeccionats al tuti, a la manilla i a les misses negres. Formen cercles atapeïts i les nits de lluna convoquen esperits a la clariana del bosc, entre escorces, a les grans places carboneres, protegits per un clos de pi esclarissat, boix, estepa, bruc, alzina i l'heura que reflecteix els estels a la terra."
" Tots asseguts, desafien les mirades malignes i l'evolució dels follets en corredisses nocturnes. Són blancs de lluna i el sol els crema; per això procuren que la terra no els descolgui del tot. Quan són vells puden a orina de boc i poden ser emissaris de totes les malifetes que els vulguin carregar.
" Per endolcir les marjades apareix la bromosa, gris de mareperla, nacrada i molsuda, que somriu a la tarda, quan totes les falgeres han mort d'enyorament i es rovellen ja del tot inservibles.
"Una infinitat de joguines s'escampen d'una caixa abocada sense soroll i rodolen per sota les potes de tots els mobles del bosc: peuets de rata, moixernó, carlets, pollancrons i cama-secs. Tot corre amb les glans, les móres, els nius desgavellats i les plomes perdudes que el fred arracona als mals endreços (...)
*
*
*
Foto O.X.

8 comentaris:

l'agutzil de Rocaura ha dit...

Senyora Olga,

Llegeixo el vostre darrer llibre: L’agonia de Severià Vargas. Modestament, em sembla una obra molt ben escrita, o potser hauríem de dir relatada?, perquè, de fet, sembla com si vostè mateixa ens la llegís a cau d’orella.
Es nota molt que vostè escriu sobre aspectes que ha viscut o que coneix a fons, els quals ens fa viure a base de lletres. I de quina forma!
Altrament, també li he de dir que alguns paratges de l’obra m’han fet encongir el melic, igual com em va passar amb el seu Sense malícia.
Res més. Desitjar que per molts anys pugui escriure, i que nosaltres la puguem llegir.
Rebi una abraçada de marge des de Rocaura.

Olga Xirinacs ha dit...

Bon dia, sinyó agutzil,
vostè es mostra molt gentil,
i li dec agraïment,
un record i un pensament.

L'espàrrec de marge.

fandestéphane ha dit...

No soc molt amant dels bolets.
Només menjo rovellons i prou.
I tampoc en vaig a caçar.
Soc així de ruc.

Petons ben collits

Clidice ha dit...

Aquest any tampoc hi he anat a buscar bolets, perquè a ca meu es busquen i es cullen, no s'acacen, que això ho fan els del nord, que parlen estrany ;) Ha estat un any estrany, però bé, amb el teu post ja me n'he refet una mica. Gràcies :)

poesiaula ha dit...

Atrapada com estic entre l'asfalt i el cel, m'ha segrestat de la grisor aquest passeig micològic... un gust. Gràcies!

Mon ha dit...

Quin goig que fan els bolets de la foto...!

Arare ha dit...

Aquest matí el meu cunyat ha omplert tres cabassos de bolets, entre rovellons, pinatells, camagrocs, palomes, etc...

feien molt de goig!!!!

a mi m'agraden per mirar, però no en menjo.

A Blanes no es cullen ni es cacen, es busquen!

Francesc Mompó ha dit...

Amb els bolets passa com amb els caragols, a cada zona poden variar de nom. Els de la foto, al meu poble es diuen pebrassos.
Salut i Terra