PIRATES I LLENGÜES


*
El diari Avui de dissabte era una joia. M’explico. Dos indispensables fonaments de la nostra cultura són la Bíblia i la Mitologia. Doncs bé, a la secció “Diàleg”, Joan Francesc Mira, un dels nostres millors escriptors, parlava dels pirates des del marc de la Història i esmentava Homer amb cites de l’Odissea.

Al seu article, el sempre inspirat Jaume Reixach proposava una feliç comparació dels dotze editorials de la concòrdia amb les dotze llegües de foc de Pentecosta, que van permetre a pobles de parla distinta entendre’s uns amb altres en la seva pròpia llengua. Fantàstic.

Tenim una base ferma, bons mestres i moltes coses per aprendre. Però no és sobrer encomanar-se a santa Rita de Càssia, advocada dels impossibles. Primer perquè ens entenguem entre nosaltres mateixos; després perquè el veí ens entengui i, finalment, perquè els pirates (no aquells, sinó els altres) ens tornin el patrimoni.
*
*
Estampa col·lecció O.X.

6 comentaris:

Sílvia Tarragó Castrillón ha dit...

Bona reflexió, Olga!

Júlia ha dit...

La comunicació sovint és molt difícil fins i tot parlant, en aparença, la mateixa llengua. Pel que fa als pirates, em temo que no tornaran res.

Sobre Santa Rita, veient com va tot no se'm fa estrany veure les llargues cues que per la seva festa es fan al carrer de l'Hospital, vaja.

I sobre els articles, magnífics, justifiquen comprar el diari, ja que de vegades també et preguntes: per què hauré comprat el diari???

Francesc Mompó ha dit...

A santa Rita de Càssia i a san Juan Rulfo, per allò del realisme fantàstic.
Una abraçada
Salut i Terra

l'agutzil de Rocaura ha dit...

Ens hi encomanem, senyora!

fandestéphane ha dit...

Avans tornaran el patrimoni els pirates, que el veí ens entengui...

Petons

Arare ha dit...

Com pot ser tan difícil entendre's!!!

no serà que hi ha qui no vol entendre? com era allò, no hi ha pitjor sord que qui no vol sentir-hi... (traducció lliure)