CECÍLIA


*
Avui els músics celebrem la nostra patrona, santa Cecília. El nostre esperit canta, les mans van més lleugeres pels teclats, escoltem els sons del dia: l’aigua al brollador, les palmeres amb vent de llevant, el parrupar de coloms i tórtores i el grallar de les gavines sobre la remor del mar.

El dramatisme de Cecília morta, pintada pel marsellès Étienne Gautier (1843-1908), ens fa pensar que la cara alçada de la noia escolta una música que li arriba d’algun eco universal que només ella sola pot sentir.

En realitat, és Cecília viva pintada pel florentí Carlo Dolci (1616-1686) qui fa ressonar eternament la música que cadascú s’estima. Tot músic pensa que més enllà del cos la mort li reservarà les mans o la veu per interpretar les seves peces preferides en els immensos escenaris estel·lars. Als difunts Giovanni Pierluigi da Palestrina, Johann Sebastian Bach, la saga dels Strauss, Jean Sibelius, Elvis Presley, John Lennon, i Michael Jackson la mort no els haurà tallat pas el seu fil musical ni apagat la llum que encara ens il·lumina. Des d’allà on el temps no existeix, Cecília noia ens demana que escoltem música, que fem música. Així és i així serà.
*
*
*
Postals col·lecció O.X.

3 comentaris:

Arare ha dit...

Escoltem-la, doncs! la música és un dels millors bàlsams per a l'esperit inquiet.

Sílvia Tarragó Castrillón ha dit...

És que els músics tenen molt d'Orfeu. Feliç dia!

fandestéphane ha dit...

Bona nit, Olga.
Et segueixo llegint i aprenent molt de tú. Es un plaer fer-ho.

Petons musicals