MATINAL


*
A mig matí baixo fins a l’escala Reial, amb força calor. M’assec al costat del canó que apunta al pont de mercaderies i contemplo la proa del Polarissym, de Georgetown, vermell. Penso quan de noia anava amb la capsa de pintar al moll i intentava captar a l’oli els colors que l’aigua feia brandar en fragments continus i brillants: vermell, blanc, blau, i jo pinzellada amunt, pinzellada avall, buscant una paradoxal fixació del moviment.

De tornada, per l’ombra dels carrers de Mar i Reial, desemboco a la Plaça dels Infants. No sé quin Infants, si els de la guerra de Catalunya contra Castella el segle XIII o els de la guerra de la Independència el XIX, cap dels meus llibres sobre els carrers de Tarragona ho aclareix. Al davant de l’abandonat i noble edifici de la “Chartreuse”, antigament lloc d’oració cartoixana i destil·leria generosa i venerada, veig un solitari carro de supermercat amb un condó usat i una llauna de cocacola buida dins. Em pregunto si devia ser incòmode follar al carro, si aquest va ser el cas a l’empara de les palmeres densament habitades pels estornells. Si aquesta era l’opció, els pobres amants (ve de la crònica de Pratolini), devien quedar coberts del pinyols d’oliva arbequina que aquests ocells defequen contínuament durant la nit, de tal manera que s’ha d’anar amb compte de no rodar amb els peus quan trepitges els pinyolets.

Més detalls vaig observar, però ja és sabut que el pas d’un dia pot portar a escriure novel·les senceres i de gruix, i ara no és moment.
*
*
*
Apunt d'O.X.

7 comentaris:

l'agutzil de Rocaura ha dit...

Senyora Olga,
Els usuaris del carro, de la llauna i del condó abandonats no eren amants de res, sinó persones incíviques; ara bé, per traçuts, els estornells, que quan visiten els olivers s’emporten una oliva a cada pota, una al bec i algunes més a l’estómac.

Jesús M. Tibau ha dit...

bon ull per a observar i pair petits detalls del dia

Teresa ha dit...

Contemplar el món en un gra de sorra, deia William Blake.
El microcosmos és l'espill del macrocosmos, com sap i viu cada dia la nostra poeta.

Arare ha dit...

m'ha agradat la paradoxa de captar el moviment per immobilitzar-lo!

i no m'imagino els amants a dins del carro de supermercat, hehehe, em recorda aquella cançó (dolentíssima, per cert) que deia "qué difícil es hacer el amor en un simca mil"

Bona setmana!

fandestéphane ha dit...

Jo penso igual que l'agutzil. Els usuaris del carro eran una colla de porcs.
En canvi no estic gens d'acord amb
l'Arare, ni amb Los Inhumanos que eran els autors de la cançó.
Et puc ben assegurar que no era gens difícil fer l'amor en un Simca 1000. I no calía obrir les portes com diu la cançó. jajaja

Petons

Olga Xirinacs ha dit...

Estimats tots, amb les vostres ben ponderades i sinceres paraules ben segur que Vasco Pratolini hauria escrit una nova "Crònica dels pobres amants." Gràcies per les idees.

Olga

Joana ha dit...

Pobres amants quin càstic més gran! Estirar-se en el petit carro seria com deixar clara la premissa moral de que la vida no és res més que una succeció de petites incomoditats i a més mullades de les més grans injuries del estornells. Je,je.