MIGRANYA (2)



*
Insistent, insidiosa, aguda, la migranya perfora el meu son punxant el cap en vertical. Penses: passarà. No passa, creix. A quarts de cinc de la matinada em llevo per anar a la cuina. Els pilots lluminosos fan una mitja claror espectral que atrau els esperits; vermell, blau, taronja intermitent. Trec el cassó de l’armari i m’escalfo llet d’avena. Aconsellen prendre’s el remei en calent perquè l’efecte és més ràpid. La metgessa em va receptar un antiinflamatori homeopàtic, i he de pensar que ella vol el meu bé. Me’l prenc en comptes de l’altre, l’habitual. Torno al llit on intento relaxar-me respirant pel ventre i cantant-me alguna non-non. La migranya potser no mata, però tota la vida la comparteixes amb el dolor. De tarda ja havia pres calmants. Finalment m’adormo. No en vull dir “la nit d’una escriptora”, però sovint les nits són així. I no em queixo, perquè ja hi estic molt feta i perquè seria ingrata, sabent com pateix altra gent. Només en dono fe.
*
*
*
Punt de llibre d'O.X.

2 comentaris:

Clidice ha dit...

la migranya d'una escriptora mai és improductiva. Cuida't.

Teresa ha dit...

En efecte: les malalties només resulten improductives quan no ensenyen res a qui les pateix.
T'envio una abraçada ben forta,