MENTRE ESCRIC
*
10-12-12
*
“I’m dreaming of
a white Christmas
with every
Christmas car I write...”
Sí, escric amb
gust les meves postals de Nadal mentre escolto l’inimitable Bing Crosby, amb la
seva veu greu i persuasiva que pronuncia aquestes paraules: “ Somio un Nadal
blanc amb cada nadala que escric...” Una volguda tendresa nostàlgica i alhora
esperançada m’envolta aquests dies que preparen les festes. M’hi deixo portar.
De petita ja pintava motius nadalencs sobre fulles seques i els enviava als
amics. Ara Vicenç em talla cartolines postal a l’estiu i a Mont-ral faig els
senzills collages pensant en tanta gent que estimo. És un temps que em permet
sentir la nena que porto dins. Envio postals somiant un Nadal blanc que tan
poques vegades arriba.
M’agrada el Bing Crosby de les non-nons,
les “lullaby”. La seva Non-non de Killarney és una història de les paraules de
la mare que ell sempre ha enyorat i ens ho explica. Aquesta peça va ser també
banda sonora de l’apreciable pel·lícula “Canción de cuna” de José Luís Garci,
amb Fiorella Faltoyano i un clima d’estimació total entre les parets d’un
convent. Non-non, ‘canción de cuna’, ‘lullaby’, per cantar als infants.
Ara que esmento paraules
estrangeres, vull dir que llegeixo un llibre on l’autor fa servir força frases
en idioma estranger sense molestar-se ni a escriure-les en cursiva ni a
traduir-les ni a fer-ne nota a peu de pàgina, simplement barreja. Quan em trobo
autors així penso que no tenen respecte al lector; figura que el lector ho ha
d’entendre, ja que ells en saben tant. Doncs no. Hi ha un conte molt curiós del
panameny Carles Fuentes que es diu Aura. Sempre l’he fet servir de model quan
feia classes de narrativa perquè conté tots els exemples que poden aprendre els
nous escriptors, i ara seria llarg de dir, curta com és l’obra, però fascinant.
Potser un dia en parlaré. Té una forma curiosa d’introduir la llengua
estrangera: quan l’escriu en una frase, tot seguit l’explica integrada al text,
com una reflexió del que ha escrit. No deixa mai el lector sense la comprensió
necessària. I tot ell l’escriu en un jo dialogant, temps realment difícil però
que ell resol amb mestria.
Me’n torno a les postals, a veure si
enguany aconsegueixo enviar-les totes abans de la festa. Cadascuna vol dir: penso
en vosaltres i us estimo.
*
Pintura de P. P.
Rubens
15 comentaris:
Doncs, em sembla un privilegi rebre postals de Nadal tant personalitzades. A mi també m'ha agradat sempre fer coses d'aquest a mena, i en canvi el Nadal em costa molt. Prou feina tinc per aconseguir-ne una per a tothom. :)
Més sovint escrivia com petits contes d'aniversari personalitzats... ara fa temps que no ho faig. Se'm devia acabar la corda...
I això d'explicar les paraules estrangeres, jo ho trobo bàsic i tal i com ho expliques d'aquest autor que llegeixes, em sembla molt maco.
M'he identificat molt amb tu, Olga. A mi també m'agrada deixar-me seduir per 'Una volguda tendresa nostàlgica i alhora esperançada', com dius tu.
Com et diuen al missatge anterior, és un privilegi rebre una postal de Nadal tan treballada i plena d'il·lusió.
Espero llegir aviat el teu comentari sobre el llibre de Carlos Fuentes!!!!
Abraçades.
Ens sentim estimats i recordats, sí, amb les Nadales, cada vegada més escasses. I, no obstant això, escriure-les i rebre-les és una festa!
Altre temps jo també feia "personalitzacions". Ara procure "crear" una felicitació de Nadal que em serveix per a totes les amistats (que no en són tantes) i ho faig amb l'ordinador.
Pel que fa a l'altra part del teu escrit… la veritat, a mi em ve molt bé que m'expliquen el significat de les paraules o expressions estrangeres que faça servir un autor però no estic tan segura que un creador s'haja d'adaptar a un determinat tipus de públic. Ho he penst de vegades i no ho sé cert. Potser un creador necessita crear amb total llibertat, total.
A mi també m'agradaria que ens parlares més llarg sobre el llibre de Carlos Fuentes que cites.
Jo fa molts anys que no escric nadales, però de petita cada any en dissenyava una, que fotocopiàvem. Trobo que té molt de mèrit que les personalitzis.
Abans les feia jo. A l'Àfrica els hi feia fer a algun "artista" local i així el podia ajudar amb alguns calerons. Ara, les poques que envio per correu les compro a alguna ONG. Ara els companys "vellets" em demanen que el hi faci per ells amb el ordinador. No sé si tindré ànims, o temps, o inspiració per a fer la meva. Una abraçada: Joan Josep
Abans m'agradava molt escriure postals de Nadal als amics, cada postal era personalitzada. Amb els anys vaig perdre el costum i em sap greu. Miraré si tinc temps de recuperar-lo enguany, el teu post m'hi ha animat.
Penso com tu, que les expressions estrangeres dins un text s'haurien de marcar necessàriament i si l'autor en sap prou les hauria d'apropar al lector d'una manera o altra.
Una abraçada.
Com t'entenc, Olga, jo també sóc de la "vella escola". Faig servir poc l'ordinador per felicitar les Festes. M'agrada donar o enviar targes personalitzades. M'ho passo bé reciclant papers, cintes, tapes de quaderns. Retallo cartró, imatges, etiquetes. I munto histories, algunes surrealistes pensant amb afecte en la persona a qui va dirigida.
Estic preparant la teva, Olga!
L'étrangère celte catalane d'adoption
Jo aprofito per enviar-te una nadala virtual. "Bon nadal"
Jo encara les he d'escriure també!
Sempre anem just a l'últim moment.
Bones Festes!!
També jo en altres temps feia nadales personalitzades per a la gent que estimava, però era una mica frustrant adonar-se que només les responien si rebien prèviament la meva. Això va minvar considerablement la meva il·lusió per aquests detalls.
Sobre l'altre tema, jo, que no sé idiomes, trobo imprescindible la traducció de les paraules estrangeres. En segons quins contextos, fins i tot em sembla una falta de respecte ver al lector no fer-ho. Però vaja, com que avui dia tothom està tan preparat i va sobrat de cultura...
Una abraçada!
Deuen ser ben bonics aquests collages nadalencs pels amics estimats. A veure si aquest any m'animo a muntar uns també, després d'un any sense fer-ne. Quan els tires a la bústia, marxen uns retalls plens d'amor.
A mi també em va bé que les paraules en un altre llengua que trobi en una lectura, me les expliquin, a no ser que les entenguis pel context...
Amb les felicitacions, em passa com a la Montse, abans n'enviava moltes, però cada vegada en rebia menys i me'n vaig cansar...després felicitava les festes per telèfon i ara, doncs mira, amb l'ordinador...Però us he de confessar que em fa feliç rebren!!!
I admiro les persones que continuen tan bella tradició.
Petonets.
Bon Nadal esperançat, Olga.
Publica un comentari a l'entrada