MENTRE ESCRIC


MENTRE ESCRIC

*

10-12-12

*

“I’m dreaming of a white Christmas

with every Christmas car I write...”

Sí, escric amb gust les meves postals de Nadal mentre escolto l’inimitable Bing Crosby, amb la seva veu greu i persuasiva que pronuncia aquestes paraules: “ Somio un Nadal blanc amb cada nadala que escric...” Una volguda tendresa nostàlgica i alhora esperançada m’envolta aquests dies que preparen les festes. M’hi deixo portar. De petita ja pintava motius nadalencs sobre fulles seques i els enviava als amics. Ara Vicenç em talla cartolines postal a l’estiu i a Mont-ral faig els senzills collages pensant en tanta gent que estimo. És un temps que em permet sentir la nena que porto dins. Envio postals somiant un Nadal blanc que tan poques vegades arriba.

            M’agrada el Bing Crosby de les non-nons, les “lullaby”. La seva Non-non de Killarney és una història de les paraules de la mare que ell sempre ha enyorat i ens ho explica. Aquesta peça va ser també banda sonora de l’apreciable pel·lícula “Canción de cuna” de José Luís Garci, amb Fiorella Faltoyano i un clima d’estimació total entre les parets d’un convent. Non-non, ‘canción de cuna’, ‘lullaby’, per cantar als infants.

            Ara que esmento paraules estrangeres, vull dir que llegeixo un llibre on l’autor fa servir força frases en idioma estranger sense molestar-se ni a escriure-les en cursiva ni a traduir-les ni a fer-ne nota a peu de pàgina, simplement barreja. Quan em trobo autors així penso que no tenen respecte al lector; figura que el lector ho ha d’entendre, ja que ells en saben tant. Doncs no. Hi ha un conte molt curiós del panameny Carles Fuentes que es diu Aura. Sempre l’he fet servir de model quan feia classes de narrativa perquè conté tots els exemples que poden aprendre els nous escriptors, i ara seria llarg de dir, curta com és l’obra, però fascinant. Potser un dia en parlaré. Té una forma curiosa d’introduir la llengua estrangera: quan l’escriu en una frase, tot seguit l’explica integrada al text, com una reflexió del que ha escrit. No deixa mai el lector sense la comprensió necessària. I tot ell l’escriu en un jo dialogant, temps realment difícil però que ell resol amb mestria.

            Me’n torno a les postals, a veure si enguany aconsegueixo enviar-les totes abans de la festa. Cadascuna vol dir: penso en vosaltres i us estimo.

*

Pintura de P. P. Rubens

15 comentaris:

Carme ha dit...

Doncs, em sembla un privilegi rebre postals de Nadal tant personalitzades. A mi també m'ha agradat sempre fer coses d'aquest a mena, i en canvi el Nadal em costa molt. Prou feina tinc per aconseguir-ne una per a tothom. :)

Més sovint escrivia com petits contes d'aniversari personalitzats... ara fa temps que no ho faig. Se'm devia acabar la corda...

I això d'explicar les paraules estrangeres, jo ho trobo bàsic i tal i com ho expliques d'aquest autor que llegeixes, em sembla molt maco.

Sílvia Tarragó Castrillón ha dit...

M'he identificat molt amb tu, Olga. A mi també m'agrada deixar-me seduir per 'Una volguda tendresa nostàlgica i alhora esperançada', com dius tu.

Com et diuen al missatge anterior, és un privilegi rebre una postal de Nadal tan treballada i plena d'il·lusió.

Espero llegir aviat el teu comentari sobre el llibre de Carlos Fuentes!!!!

Abraçades.

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

Ens sentim estimats i recordats, sí, amb les Nadales, cada vegada més escasses. I, no obstant això, escriure-les i rebre-les és una festa!

novesflors ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
novesflors ha dit...

Altre temps jo també feia "personalitzacions". Ara procure "crear" una felicitació de Nadal que em serveix per a totes les amistats (que no en són tantes) i ho faig amb l'ordinador.

Pel que fa a l'altra part del teu escrit… la veritat, a mi em ve molt bé que m'expliquen el significat de les paraules o expressions estrangeres que faça servir un autor però no estic tan segura que un creador s'haja d'adaptar a un determinat tipus de públic. Ho he penst de vegades i no ho sé cert. Potser un creador necessita crear amb total llibertat, total.

A mi també m'agradaria que ens parlares més llarg sobre el llibre de Carlos Fuentes que cites.

Helena Bonals ha dit...

Jo fa molts anys que no escric nadales, però de petita cada any en dissenyava una, que fotocopiàvem. Trobo que té molt de mèrit que les personalitzis.

Joan Josep Tamburini ha dit...

Abans les feia jo. A l'Àfrica els hi feia fer a algun "artista" local i així el podia ajudar amb alguns calerons. Ara, les poques que envio per correu les compro a alguna ONG. Ara els companys "vellets" em demanen que el hi faci per ells amb el ordinador. No sé si tindré ànims, o temps, o inspiració per a fer la meva. Una abraçada: Joan Josep

Sílvia ha dit...

Abans m'agradava molt escriure postals de Nadal als amics, cada postal era personalitzada. Amb els anys vaig perdre el costum i em sap greu. Miraré si tinc temps de recuperar-lo enguany, el teu post m'hi ha animat.

Penso com tu, que les expressions estrangeres dins un text s'haurien de marcar necessàriament i si l'autor en sap prou les hauria d'apropar al lector d'una manera o altra.

Una abraçada.

Anònim ha dit...

Com t'entenc, Olga, jo també sóc de la "vella escola". Faig servir poc l'ordinador per felicitar les Festes. M'agrada donar o enviar targes personalitzades. M'ho passo bé reciclant papers, cintes, tapes de quaderns. Retallo cartró, imatges, etiquetes. I munto histories, algunes surrealistes pensant amb afecte en la persona a qui va dirigida.
Estic preparant la teva, Olga!

L'étrangère celte catalane d'adoption

Alyebard ha dit...

Jo aprofito per enviar-te una nadala virtual. "Bon nadal"

jomateixa ha dit...

Jo encara les he d'escriure també!
Sempre anem just a l'últim moment.
Bones Festes!!

Galionar ha dit...

També jo en altres temps feia nadales personalitzades per a la gent que estimava, però era una mica frustrant adonar-se que només les responien si rebien prèviament la meva. Això va minvar considerablement la meva il·lusió per aquests detalls.
Sobre l'altre tema, jo, que no sé idiomes, trobo imprescindible la traducció de les paraules estrangeres. En segons quins contextos, fins i tot em sembla una falta de respecte ver al lector no fer-ho. Però vaja, com que avui dia tothom està tan preparat i va sobrat de cultura...
Una abraçada!

kalamar ha dit...

Deuen ser ben bonics aquests collages nadalencs pels amics estimats. A veure si aquest any m'animo a muntar uns també, després d'un any sense fer-ne. Quan els tires a la bústia, marxen uns retalls plens d'amor.

M. Roser ha dit...

A mi també em va bé que les paraules en un altre llengua que trobi en una lectura, me les expliquin, a no ser que les entenguis pel context...

Amb les felicitacions, em passa com a la Montse, abans n'enviava moltes, però cada vegada en rebia menys i me'n vaig cansar...després felicitava les festes per telèfon i ara, doncs mira, amb l'ordinador...Però us he de confessar que em fa feliç rebren!!!
I admiro les persones que continuen tan bella tradició.
Petonets.

miquel ha dit...

Bon Nadal esperançat, Olga.