VOLEN PER CASA


VOLEN PER CASA

*

26-12-12

*

Són els meus àngels de la glòria i pels volts de Nadal surten de la seva capsa. Que en fa, d’anys que els tinc... Petits com amorets, senzills com papallones, els poso a les claus de les vitrines, dins d’alguns gerros i, com el de la foto, un a cada columna de l’antic armari de lluna ara convertit en llibreria per mans d’artesans de València. Els poso cintes que cal canviar algun Nadal. I els subjecto amb altres cintes de seda blava.

            La gent que els pugui veure pensarà coses com ‘cursi’, ‘kitsch’, ‘collonades sentimentals’ i el que vulgueu. Potser és això. Una vegada, un periodista de revista acreditada va afirmar de la meva persona: “els crítics no li fan cas perquè va vestida de mestressa de casa”.  Potser també és això i, ¿sabeu?, ara que ho estic escrivint, aquest mateix matí ventós de sant Esteve, els ulls se m’entelen i és a punt de caure’m una llàgrima perquè resumeixo la meva vida en tan simples paraules.

            Però em miro els meus àngels de la glòria, senzills i potser algun de lletget i tot, i vénen a eixugar-me les llàgrimes amb les aletes minúscules.

            *

 

 

  

18 comentaris:

Joan Josep Tamburini ha dit...

Segueix vestida de mestressa de casa. No canviis per favor. Poder et farien cas els critics...però ja no series tu. Una forta abraçada amb olors de canelons de Sant Esteve: Joan Josep

jaka ha dit...

Son molt bonics !!! Bones Festes Olga !!! Petons

Helena Bonals ha dit...

De kitsch gens!

Lapsus calami ha dit...

Si volen per casa potser no són angelets, sinó sentiments. Una abraçada.

Joan Guasch ha dit...

La ostentació és buida, millor anar com van les persones, és més gratificant,trobo. I els angelets, rodanxons i acolorits, semblen personificacions de l'alegria.

Carme ha dit...

Olga, m'encanta que vagis vestida de mestressa de casa... i reivindico el dret de totes les dones a vestir com bonament ens plagui.

Entenc les teves llàgrimes, que faig meves... no sé ben bé si pels mateixos motius o altres similars i com un angelet... te les eixugaria jo també.

Si volen per casa i eixuguen llàgrimes... són ben importants, Olga... cuida'ls bé!

M. Roser ha dit...

Trobo que és de les vestidures més honorables, perquè és el vestit de la quotidianitat...
Suposo que aquests dies tenim els sentiments a flor de pell i és més fàcil que se'ns escapi alguna llàgrima, ditjosos tots els que tenen qui les eixugui...
Petons de sant Esteve.

Calpurni ha dit...

Les paraules simples contenen més veritats que les paraules recarregades (i, a més, són més sinceres).
Salut i poesia (i somiar amb els angelets).

GLÒRIA ha dit...

Són originals i exquisits com tu. Pots vestir-te com vulguis que jo et veig com una reina.

Loreto Giralt Turón ha dit...

Trobo que el crític et va fer un bon elogi. No hi ha res com el talent i la senzillesa donant-se de la mà. I els àngels són ben macos.

El porquet ha dit...

Jo no els posaria probablement a casa meva, però qui sóc jo (qui som nosaltres) per jutjar els gustos d'altri? Si t'ensenyo algunes de les coses que tinc per casa no només em podrieu acusar de ser un "mestre de casa", que em podrieu intitular amb qualsevol paraulota que m'aproximés a un hortolà.

Vesteix com vulguis, que, des que t'he conegut gràcies a les xarxes, per mi sempre vas vestida de nit.

http://www.youtube.com/watch?v=OfEXHeYvIeY

Quadern de mots ha dit...

En la casa i en el vestir sempre dic el mateix, tinc la decoració que tinc, vesteixo com em sento més còmoda i, a qui no li agradi, que no miri.

Si ens quedem en les façanes és quan ens perdem el millor de les persones.

Al corredor de casa, per Nadal, sempre tinc angelets penjats, , a mi m’agraden i amb això en tinc prou.

Una abraçada

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

M'agradaria saber quin és aquest vestit de mestressa de casa... No conec cap dona que no ho sigui una hora o altra, sovint moltes hores, i totes van vestides... a la seva manera!
Quan a àngels, a casa n'hi ha tot l'any ben visibles. És una figura arquetípica que m'inspira molt.

Maria Dolors Giral ha dit...

I jo que t'imaginava amb un vestit de cua de setí rosa) i mànegues de fanalet i amb un a vareta a la mà, fent sorgir màgia de les teves paraules!

Carme Casas Bofarull ha dit...

Jo els he vist. I tant de bo travessessin les parets i en vingues algun a casa meva. Son entranyables i fan companyia.

Sílvia ha dit...

Jo els trobo molt originals, no ho he vist en cap casa. El meu pare fa molts anys quan érem petits en va pintar uns de daurats per posar sobre el pessebre. M'ho has recordat. No sé on deuen ser, potser es van fer malbé de tan jugar-hi.

Una abraçada!

Xarnego ha dit...

Curiosament avui primer d'any, soc anat amb la família a dinar de restaurant.
M'ha causat grata sorpresa que tenien una col·lecció de angelets per tot el racons.
M'agradat molt.

Manel Aljama ha dit...

M'has fet recordar que la bellesa, és l'ebós mentre que el caràcter, és l'autèntica obra mestra. I el text té caràcter per sobreviure a Sant Esteve.
Una forta abraçada!