AL VENT




AL VENT

*

5-12-12

*

Si l’he tocat i cantat vegades, “Al vent”, de Raimon... decidides les mans al piano. Si l’he tocat i cantat vegades, “Les fulles seques”, d’Àngel Guimerà i Enric Morera, música juganera a fet i amagar.

            Quan arriba vent em tanco a casa, amenaçats com estem els extrems de Catalunya: tramuntana i mestral. Entra el vent i empeny l’aigua mar endins amb força. Entra també la migranya que tinc des dels 14 anys i em porta dolor i tristesa fins que els calmants fan un efecte relatiu. Només els migranyosos saben que patiran tota la vida en silenci. I els migranyosos catalans patiran el doble o el triple o fins a l’infinit si el vent, com escrivia fa poc, ve de ponent i en rima. Ja vaig dir també que exceptuava Lleida i la Franja. Fa dos dies que bufa un mestral aponentat, reforçat pels mals esperits de la ‘Meseta’. A patir, doncs.

            També sabem que “Cel rogent, pluja o vent”. La fotografia és d’ahir al matí. Sota de la meva finestra, a la tarda, arriben algunes fulles seques que sempre fan sardana, i és cert el remolí que s’enlaira fins que et trobes un fantasma de plàstic negre que et ve a espiar pels vidres i marxa a fer el volt. Perquè el que ara forma petits tornados és el plàstic: transparent, de colors, negre de bosses de brossa, a ballar s’ha dit. Al caure la tarda el mar es torna verd daurat, escumós a l’horitzó, lluents els vaixells. Sol durar tres dies, com la migranya, però no plantaré la cara al vent, Raimon, i la sardana de Guimerà-Morera ja la ballo prou, entre els uns i els altres.

*

Fotos V. Roca.

10 comentaris:

Quadern de mots ha dit...

Sóc migranyosa, també. Per això sempre prefereixo la pluja al vent. Els vents que venen de la Meseta no em produeixen migranya no, només la necessitat urgent de marxar, ja! Tenim presa!

Loreto Giralt Turón ha dit...

El mestral de la "meseta" el podem combatre, aquest cop no caminem sols. El món ha de saber amb quina mena de gent ens les tenim.

Helena Bonals ha dit...

"Al vent" no és la cançó més bona que ha fet Raimon, no m'agrada massa, i més veient el que expliques. Jo tinc mal de cap molt sovint a la feina, i m'aguanto com puc.

Maria Dolors Giral ha dit...

El fantàsma de plàstic. Estupenda imatge tan visual que em fa espantar-lo amb la mà. Potser és una prefiguració dels altres fantàsmes vinguts de terres enllà.Fora, fora, a manotades.

Josep Gironès Descarrega ha dit...

El clima incideix forma en les persones, en la nostra qualitat de vida o en els nostres patiments. No s’hi pot lluitar, per bé que tenim l’avantatge de que podem evitar els seus excessos si tenim un bon aixopluc.

El porquet ha dit...

Hi ha coses que, duent la contrària a la saviesa secular, s'haurien de poder esmentar amb un "bon vent se les endugué", però potser per això ja tenim el "bon vent i barca nova".

Que sigui lleu i passatgera aquesta migranya.

Joan Guasch ha dit...

Em sap greu per la migranya, però a mi el vent m'excita i penso que, com que ve de part de muntanya, baixa net i em travessa i s'emporta tots els fantasmes. Penseu que el mestral no ve de la messeta, sinó del cor d'Europa.

Carme ha dit...

Una foto preciosa del cel rogent.

Espero que et milloris de la migranya. Cuida't!

M. Roser ha dit...

Dues cares ben diferents que ens deixa veure el vent...Aquesta fantàstica sortida de sol i per altra banda l'escampall de deixalles...
A mi tampoc m'agrada el vent, prefereixo el fred...
Bona nit Olga.

Manel Aljama ha dit...

No només Tramuntana i Mestral...

Ve de ponent com sempre aquest mal vent,
però no somiquem, plorem a voltes
amb els ulls ben oberts; d’altres, irats
tanquem els ulls i els punys per treure forces
del pou profund de la sang i el neguit.
Parlo de mi i de tots, i del meu temps
i d'altres temps esclaus de la mateixa
mesura de silencis i d'oblit.
...


Martí i Pol, Miquel. “Ve de ponent”. Obra poètica/2. 1970-1980