AURA


AURA

*

14-12-12

*

“Lees ese anuncio: una oferta de esa naturaleza no se hace todos los días. Lees y relees el aviso. Parece dirigido a ti, a nadie más. Distraído, dejas que la ceniza del cigarro caiga dentro de la taza de té que has estado bebiendo en ese cafetín sucio y barato. Se solicita historiador joven. Ordenado. Conocimiento perfecto, coloquial. Capaz de desempeñar labores de secretario. Juventud, conocimiento del francés, preferible si ha vivido en Francia algún tiempo. Tres mil pesos mensuales, comida, recámara cómoda, asoleada, apropiada estudio. Sólo falta tu nombre. Sólo falta que las letras más negras y llamativas del aviso informen: Felipe Montero. Se solicita Felipe Montero, antiguo becario en la Sorbona, historiador cargado de datos inútiles, acostumbrado a exhumar papeles amarillentos, profesor auxiliar en escuelas particulares, novecientos pesos mensuales. Pero si leyeras eso, sospecharías, lo tomarías a broma. Donceles 815. Acuda en persona. No hay teléfono.”

            Aquest és el primer paràgraf del conte “Aura”, de Carlos Fuentes (Panamà 1928-Mèxic D.F. 2012). El conte "Aura" és per a mi una peça apropiada per aprendre a escriure de veritat, no fer veure que s’escriu. Entres al pensament del protagonista, Felipe Montero, perquè ell et vol obrir mentre dialoga amb el seu jo. Mantenir aquest jo dialogat durant tota l’obra requereix mestratge. No obstant, cada dia dialoguem amb nosaltres mateixos, sols caldria escriure-ho, així de senzill. En la seva economia literària,  ens dóna les informacions necessàries sense retòrica i amb una certa ironia. ¿Què en sabem? Que llegeix algun diari en un bar infecte quan ha pres el te, que veu un anunci i ja se l’imagina per a ell...

            Podeu assajar a casa aquest exercici literari; no costa gaire, ningú us mira. I tornar-hi fins que us quedi rodó. Retingueu els vostres diàlegs, apunteu-los. És incitant. Parlaré més d’Aura.

*

Aurora d’avui, 14-12-12 sense retocs de Photoshop. Foto V. Roca

10 comentaris:

Carme ha dit...

Una aurora ben maca.

Quina enveja veure això des de casa...

Gràcies pel teu consell, Olga... em temo que jo sóc de les que fa veure que escriu i que no cal que m'hi capfiqui, que mai no escriuré de veritat. Tot i així, a vegades m'agrada escriure els meus diàlegs interiors, però no tinc constància per a refer-los i treballar-los bé... allà queden, fins que els llenço sense cap recança.

Quadern de mots ha dit...

M’ha agradat molt aquest trosset de conte, quin començament tan bo i engrescador. Miraré de trobar-lo.
Sóc més de muntanya però la fotografia que ens portes avui és preciosa, s’hi respira pau i serenor.

Helena Bonals ha dit...

Jo no sabria mai d'escriure així! Un text tan captivador com la imatge que l'il·lustra.

Loreto Giralt Turón ha dit...

El relat em sembla molt interessant, ja tindré present l'autor. Gràcies per descobrir-nos-lo.
Per cert, per què quan apareixen cafeteries en els textos sempre són brutes i barates? Tornem al romanticisme?

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

Uau, tens raó, això és saber escriure. Escriure senzill i clar, que difícil!

novesflors ha dit...

Utilitzar la segona persona per a la veu narrativa resulta difícil però m'agrada com ha quedat perquè l'autor ho aprofita per marcar la distància del jo amb el tu (que també és el jo) i així establir una mena de diàleg (amb tu mateix).

Joan Josep Tamburini ha dit...

Jo no estic tan a prop del mar, però les sortides de sol des de casa meva també són fantástiques. Veig quasi tot Barcelona i el mar al fons. Sobre tot quan l'atmòsfera és ben neta...Una abraçada: Joan Josep

Antònia ha dit...

Gràcies Olga per la recomanació per aprendre a escriure. Tot el dia dialogo amb mi mateixa, si escrivís el que penso, tindria molt de material.
A vegades, poso fragments de coses que he viscut, però utilitzo la tercera persona.

M. Roser ha dit...

Si hagués d'escriure tot el que parlo amb mi mateixa, ompliria un munt de llibretes, ja que és una cosa que faig sovint, no sé que en dirien els psicòlegs...Penso que si ho escrigués ja no seria el mateix, perdria espontaneïtat!

Sílvia Tarragó Castrillón ha dit...

Una manera original d'introduir el personatge. Bona tria, Olga!!! Provaré de fer aquest exercici.