BON VENT I BARCA NOVA


BON VENT I BARCA NOVA

*

29-12-12

*

Ja feia temps que el llamàntol Ostixec em demanava tornar a sortir al blog. Sabia que, per exemple, la Montse MM l’enyorava, m’ho havia escrit alguna vegada.

            Ara s’ha donat el cas que el vell capità Eixarc m’ha enviat una fotografia on saluda Ostixec, que també s’enyora de tornar a casa. L’havia pres amb ell a la península de Kokkola, d’on l’encara més vell Montferri portava una càrrega de llamàntols congelats. El capità Eixarc prenia Ostixec per comprovar que els exemplars fossin de bona qualitat, i a casa hi estàvem d’acord sempre que el viatge no fos massa llarg, i aquest ho havia estat, de llarg. El Montferri fa només cabotatge perquè les seves condicions no li permeten altra cosa.

            De manera que us passo la fotografia. Ostixec estarà molt content que us el mireu i remireu i segur que ens explicarà curiositats, perquè amb el capità Osvald Eixarc ja se sap. Salutacions de tots dos, doncs.

*

Composició amb la il·lustració del conte “Bon vent i barca nova”, un dels meus primers Contes del Diumenge, apareguts al Correu Català, aquest el 22-7-84. Que en fa, de temps que escric contes... Ara que l’any s’acaba tinc vertigen i tot.

 

 

  

10 comentaris:

Carme ha dit...

Trobo que hi ha vertígens que valen la pena... fer tants anys que escrius contes, em sembla un vertigen preciós!!!

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

Ara que s'han posat de moda els contes curts hem de recordar que ja fa anys que n'escrius! En tantes coses ets al davant.

Joan Josep Tamburini ha dit...

Em queda un dubte. Qui és aquell senyor que sembla que vol fer callar al capità i al Ostixec? Em fa mala espina. Una abraçada: Joan Josep

Maria Dolors Giral ha dit...

Crec que el teu llamàntol pot ser parent d'uns que varem conèixer les lletraferides a Cape Cod (Bòston)ja fa sis anys. Un dia t'explicaré aquesta història estupenda, que commemorem cada més de maig amb un "lobster day".

Helena Bonals ha dit...

Jo només tinc la teva poesia, m'hauria de posar al dia dels teus contes.

Pilar ha dit...

Sempre m'han agradat els contes i els enyors.Crec que auests últims són una bona base dels primers.
La composició que n'has fet per il·lustrar el post és molt atractiva...Deu ser cosa del blan i negre que ressalten el llamàntol, tant ataronjat.
Per cert, a mi m'agraden especialment els teus viatges en tren. Els decorats, les descripcions, les olors, els paisatges...Em meravellen.
Bon vent i bona barca en el nou any que s'acosta, Olga.

Clidice ha dit...

Doncs jo també el trobava a faltar n'Ostixec! Salutacions i un 2013 que no sembli acabat en 13, sinó en 14 :)

Manel Aljama ha dit...

Els contes, com el llamàntol, com els angelets, t'acompanyen sempre. Així que no fa res que de tant en tant ens deixis veure'ls...

Vicent Llémena i Jambet ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Vicent Llémena i Jambet ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.