I TANT, SI PASSA EL TEMPS...


I TANT, SI PASSA EL TEMPS...

*

31-12-12

*

Constato, m’adono, afirmo que el temps passa. No em cal “Casablanca” ni la cançó ja oblidada per tothom que deien els vienesos: “El tiempo pasa que es un primor/ y sobre todo pasa el amor...”. No vull nostàlgies, només realitats d’última i novíssima generació.

            A la casa on vam dinar per Nadal, tradició de tota la vida, després de dinar, de l’obligada becaineta d’alguns i de fer cagar el tió, es feia música. Cadascú amb un instrument o estri (valien també les ampolles d’anís fregades amb alguna fusta o got), anàvem per seccions: nadales, ranxeres, himnes patriòtics, ballables... Tocats o cantats a cor i amb veus: veus de gospel (ens quedava molt bé imitar el Golden Gate Quartet), de cors russos, remers del Volga, revolucionaris diversos.

            Enguany, adolescents, les seves mares i algun pare, es van confinar en una habitació a l’extrem del pis a jugar amb tota mena d’estris telefònics, dels que no sé les utilitats com no siguin lúdiques. La resta, vells troncs abandonats per les marees, picàvem alguna neula a taula, les espelmes gairebé consumides i els tovallons com veles abatudes.

            Mai com ara m’havia adonat del tall generacional que se m’obria als peus, com s’obria el sòl a la pel·lícula “2012”, de Roland Emmerich, notable pels efectes especials.

Els meus dits no han pogut tocar nadales, com no me les toqui per a mi mateixa. Cap veu familiar ha cantat al meu voltant. Ningú no m’ha demanat: “torna-la a tocar, Olga”.

*

Collage d’OX. Sèrie "Autobiografia".

 

  

23 comentaris:

Montse ha dit...

Ens portem alguns anys, olga, però no tants.

Jo recordo els cants, a casa, el dia de Nadal, com si fos ara. I tanmateix, ja fa més de vint anys que, a casa, per Nadal, no hi ha nadales...

però com les recordo!

Bona sortida i entrada d'Any Nou!

I, fes-me un favor: torna-a a tocar, Olga, sisplau: fefs-ho per mi (sembla que et senti!)

Maria Dolors Giral ha dit...

Oh Olga, tórna-la a tocar.

Galionar ha dit...

Doncs no saben què s'han perdut, els que van preferir els grinyols mecànics de les maquinetes d'útlima generació a les teves melodies. Ni que sigui virtualment, Olga, també t'ho demano: torna-la a tocar!
Molt bona entrada d'any i una abraçada!

Carme ha dit...

Aquest any tampoc hem cantat Nadales, però confirmo que cantar nadales la tarda-vespre de Nadal... a vegades abans del tió i a vegades després del tió... és un plaer que no s'hauria de perdre...

Torna-la a tocar, Olga! I a veure si els entesos electrònics et graven i et poden sentir i tot!!!

he, he, he... què més voldríem!!!

Molt Bon Any, Olga, en cara que el temps passi, ens toca aprofitar-lo, gaudint-lo de la millor manera.

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

A la casa on jo vaig celebrar el Nadal d'una manera super moderna, és a dir, amb la família tan àmplia que inclou l'exdona del meu marit a taula -Bergman, des del cel, s'ho devia passar pipa-, els néts de dos anys i mig també van entretenir-se molta estona -l'estona que van fer una bondat absoluta- amb els ginys dels nous temps...
Que tinguis una bona entrada d'any, estimada amiga.

Quadern de mots ha dit...

Torna-la a tocar, Olga!

Que tinguis una bona entrada d'any!!!

Helena Bonals ha dit...

Els teus familiars no t'arriben a la sola, com sol passar, Olga.

Eduard ha dit...

El temps passa, cert, però, potser, retorna. Cert que res no és mai igual que en el passat,però és ossible que d'alguna manera les combinacions del món se sotmetin a un cicle d'etern retorn.
L'escena que descrius em recorda una escena d' El Capital, la darrera pel·lícula de Costa-Gavras.
A la meva nit de Nadal, en canvi, ens vam reunir a l'entorn del piano que tocava el meu nebot.
Res no es pot donar mai per perdut, com l'au Fènix ens reinventem.
Segur que el 2013 et serà propici i fructífer. Així ho desitjo.

novesflors ha dit...

De xicona, això de tocar i cantar ho féiem a casa la Nit de Nadal i la Nit de Cap d'Any. Fa molt de temps que no es fa però restem tots al voltant de la taula xarrant, fent tertúlia, no hi ha aparells electrònics pel mig.
Però sí, el temps passa.

QUE TINGUES UN FELIÇ 2013.

jomateixa ha dit...

MOLT BON ANY!!

kalamar ha dit...

això té arreglo,
si un nen estudia música, t'acompanyarà i tots a gravar el preciós moment. Que no calli la música mai per Nadal!
molt bon 2013.

M. Roser ha dit...

I tant que passa el temps...En situacions com aquestes és quan ens n'adonem.
És clar que també depèn de les edats. Aquest any a casa de la meva germana, vam fer un bon cor de Nadales. Les meves nebodes també si van afegir, i els petitons...El de set anys jugava amb la maquineta i la de tres anys, col·laborava amb el cor de veus i aplaudia!
Que tinguis un BON ANY Olga amb salut, i petits moments feliços.

Lapsus calami ha dit...

Feliç 2013, Olga, malgrat tot. Una abraçada.

cantireta ha dit...

Bon any nou. Aquest sí que ens hem de veure (jo vull que toquis alguna cosa... ni que sigui Frère Jacques)

Un petó enorme, mestra!

Joan Josep Tamburini ha dit...

El dia de Nadal sempre al passo amb la meva Comunitat. Això ho considero sagrat. Encara que alguns semble que no. Per Sant Esteve vaig anar , com cada any a casa de la meva germana, que és la que ens reuneix a tots. La més petita va recitar el poema, va cantar...però els altres...Una abraçada: Joan Josep

Clidice ha dit...

com en tot sempre hi ha moments extrems, després tot torna a mare. que tinguis -tingueu- un molt bon any, que tots els mals auguris siguin falsos i que tornin a sonar les nadales.

GLÒRIA ha dit...

Alguns, quan et llegim, sentim com toques. I acostumem a repetir el cant.
Molt bon any nou i escriu, Olga, torna a escriure.

Cèsar Llamborda ha dit...

Nosaltres el toquem molt de tard en tard el blog, però moltes gràcies per passar-hi :-) Per un 2013 que sigui preludi d'un futur on poguem tocar (i fer el que ens plagui) en llibertat :-)

Josep Gironès Descarrega ha dit...

Les noves generacions, ara entusiasmades pels enginys electrònics, tard o d'hora descobriran que les qualitats personals estan per sobre de les màquines.
Llavors sabran el què s'han perdut.

Rachel ha dit...

Doncs a mi m'hagués encantat està en aquesta taula que expliques, inventar instrumemts i escoltar-te tocar...
Es podria dir que sóc de les noves generacions però no es pot generalitzar. Prefereixo el contacte humà que no pas el contacte amb un mòbil d'aquests intel·ligents...encara que tot té les seva part positiva. Com sempre, depèn de l'ús que se'n faci.
Et desitjo un bon any, ple de música i de lletres...

Manel Aljama ha dit...

Torna-la a tocar, Olga. Amb aquest aparells que fan de tot t'haurien enregistrat i en pocs minuts podríem gaudir de la teva música del Nadal de sempre. Ara, per fregar una ampolla d'anís no cal més que l'ampolla. Totes aquestes andròmines, sense bateria, sense xarxa (no de pescador), no són res, no valen per res.

Neus ha dit...

El llegiré, sens dubte, en quan tinga un poquet de temps que ara ja amb les coses del institut no tinc tant de temps per desgràcia. No havia sentit mai "cagar el tió" es divertida.
A casa el meu avi canta, sempre canta en Nadal i clar, fem un poquet de festa.
Gràcies per el toc de l'enllaç, era que no ho havia fet bé, me faltava una lletra!

Vicent Llémena i Jambet ha dit...

Jo t'ho demane: _Torna-la a tocar, Olga.
Un amor que queda en el passat no oblidat ens pot fer emmalaltir fins i tot de càncer, has d'agafar el bou per les banyes i estendre eixe amor a tota la Humanitat, és tasca difícil, Olga, però possible, possible en el teu cas i per a tu.


I disculpa la intromissió, només vull que et recuperes i ho faràs, si Déu vol, de vegades tenim a Déu odiat per un amor antic cap a ell i cap a una altra persona que ens el catalitza negativament.

Una abraçada i reconcilia't, amb tu, amb Déu, sobretot amb Déu, és qüestió de recordar vells moments.

Vicent