PERPLEXITATS (2)


PERPLEXITATS (2)

*

6-12-12 – Dia de sant Nicolau, l’amic dels infants.

*
1 - “El amor es una mierda”. A la seva columna a El Punt/Avui, d’ahir dia 5, l’escriptor Martí Gironell comenta la novel·la “Victus”, d’Albert Sánchez-Piñol, i diu que li ha agradat. Continua Gironell: “D’entre les gairebé 600 pàgines, però, em quedo amb dues frases que per mi no només són memorables, sinó que en són la clau (...) L’una és: ‘“El amor es una mierda”’. I l’altra: “’No sabrás hasta que te entregues, no te entregarás hasta que sepas.”’(1). Continua la columna, però el desllorigador interpretatiu és aquest, destacat entre tota altra matèria, diu el comentarista.

 

2 -  Llegeixo al diari que el bisbe de Lleida, monsenyor Piris, dóna la seva paga de Nadal a Càritas, sense que això sigui obligat per als altres preveres de la diòcesi. Perfecte. Com que vull saber quin organisme paga els clergues, truco a l’arquebisbat de Tarragona. Em passen amb el secretari de l’arquebisbe, i una veu mel·líflua em diu que ell això ho desconeix, i que la mà dreta no ha de saber què fa l’esquerra. Li dic que no vull pas  saber la quantitat, sinó l’entitat; altra vegada allò que la mà dreta... Perplexa de la ignorància subtil de tal secretari, m’adreço a Governació on em diuen que em pot informar la Direcció General d’Afers Religiosos. Allà, una altra veu finament modulada em diu que la paga dels religiosos la distribueix la Conferencia Episcopal Española, i que sol ser la mateixa per a totes les diòcesis; prové del 0’8 % que els contribuents dediquen a tal finalitat en les declaracions de renda. Aprofito per demanar si aquesta Conferencia no faria millor dedicant els diners de 13tv a afers més caritatius i no anticristians. Em respon -i això agradarà a l’amic Joan Josep Tamburini-, que ell és selectiu i segons què no ho mira; suaument li pregunto també si ignorar aquests fets no és amagar el cap sota l’ala, i ens acomiadem amb tota cortesia.

 

3 – Com que El Punt/Avui obre un espai digital per escriure cartes adreçades al ministre Wert, provo de dir-hi la meva. El tema em toca tan de ple... però ara l’escola d’excel·lència que portava el meu nom la consellera ja l’ha fet tancar, malgrat tenir dos premis Baldiri Reixach i un d’Escola Verda: “són rojos”, va argumentar, i escrit consta. Es veu que tals premis són el que en diuen Sánchez-Piñol, Gironell i ara jo i tot, una merda. Entrar a escriure la carta fa dos dies que ho provo; he emplenat les caselles amb les meves dades completes quatre o cinc vegades; he trucat, he escrit correus, m’han donat instruccions, tinc l’ordinador nou... endebades. Altres hi poden escriure i ho fan. Jo no me n’he sortit. Tampoc es perd gran cosa, però estic perplexa.

            *

            (1) “Victus”  tinc entès que és novel·la castellana, per tant m’he permès posar en la llengua original les cites que destaca Gironell, que tradueix al català.

            *

            Collage postal “L’aigua al coll”, d’OX

10 comentaris:

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

Llegir al fons de les perplexitats que es produeixen és ben interessant. Dónes pistes que seguiré...

cantireta ha dit...

Ostras!! I sempre amb la cantarella, te foten bufetada amb el guant carmesí!!

Lo dels correus ho entenc. També m'ha passat. La censura no només rima amb tonsura ;)

Petons!

M. Roser ha dit...

En Sánchez Pinyol, ho sento molt,(o no) però no el tinc pas a la llista dels meus autor preferits...I trobo aquesta frase força desafortunada. El que m'estranya és, que en Martí Gironell que escriu de manera tan diferent, sigui "fan" seu...
Petonets Olga.

Anònim ha dit...

a mi tampoc no m'agrada Sanchez piñol, tan adorat per molts... però bé, també hi ha Auster, encara més adorat, i que m'avorreix mortalment!

Les teves converses amb qui havia de saber qui paga els bisbes no tenen desperdici, potser valdrien una novel·la!

Una forta abraçada!

Montse des del meu mar (és que no sé què li passa al blogger, que avui em té mania i no em deixa entrar)

Joan Josep Tamburini ha dit...

El divorci es total. mentres el Secretariat de l'Escola Cristiana, i ja aquest estiu molt abans els de La Salle (amb terrible comentari de Germinans), han, hem, defensat la immerssió linguística. la corresponen d'Espanya defensa la lley d'en Wert.
¡Ah! Una petita aclaració. La paga no més la reben els capellans diocesans, no els religiosos. Nosaltres cotitcem xom autonoms i a partir dels 65 cobrem una jubilació d'uns 450 euros més o menys. Els que varen treballar com professors a la Universitat o a Instituts reben més perquè van cotitzar com a treballadors. Ben entes, tot va a la caixa comuna (al menys a La Salle. Una abraçada: Joan Josep

Joan Guasch ha dit...

Tot és molt complex. Primer el país, després la nostra dreta

Galionar ha dit...

Olga, és tan interassintíssim tot el que dieu, que prefereixo estar-me atenta i en silenci escoltant-vos, i aprendre'n una mica més de tots plegats. Perquè tot el que està passant darrerament m'ha agafat amb les defenses massa baixes i no sé pas com bellugar-me...

Sandra D,Roig ha dit...

Deunidó la pensada d'esbrinar el sou, i la gosadia, ves que també sóc teleoperadora i no se'm haguera acudit.

D'altrabanda, estic segura que tard o d'hora trobarás les paraules necessàries per a definir "L'ignonímia" del tancament de l'escola.

Josep Gironès Descarrega ha dit...

Existeixen empreses que viuen dels diners públics a partir d’acords amb els governs. Des del temps de Constantí i amb lleugeres variacions els capitostos religiosos i alguns governs tenen pactada l’assistència mútua. Els religiosos justifiquen les malifetes dels governs (que de vegades ho han estat per la gràcia de Déu) i els polítics els destinen una part de les rendes que haurien d’anar destinades a serveis públics i socials.
En això estem pels segles dels segles.

Manel Aljama ha dit...

Sembla un partit de tenis entre polítics i nosaltres, la gent, som la pilota...